L’odi, com dominar-lo. Antoine Leiris i Maixabel

 

Recordareu que el 13 de novembre del 2015 hi va haver  l’atemptat a la sala Bataclan de París on l’Antoine Leiris va perdre la seva esposa, i va escriure un llibre tan magnífic com curt, de títol “NO ACONSEGUIREU EL MEU ODI”.

Diu l’autor  “Divendres al vespre vàreu llevar la vida d’un ésser excepcional, l’amor de la meva vida, la mare del meu fill, però no aconseguireu el meu odi, jo no us obsequiaré amb el meu odi.  Ara he d’estar per Melvil, el meu fill, de tot just 17 mesos, i us dic que durant tota la seva vida aquest nen us farà l’ofensa de ser feliç i lliure. Perquè no, tampoc  aconseguireu el seu odi”.  Són paràgrafs extrets del llibre d’Antoine Leiris, edicions 62, que ens relata una de les millors maneres  de combatre el terrorisme.

 

I ara passem a la pel·lícula Maixabel, que us recomano intensament.

A l’any 2000, Maixabel Lasa perd el seu marit, Juan Maria Jauregui, exgovernador civil de Guipúscoa, assassinat per ETA. Uns anys més tard el PP fa desaparèixer les xerrades restauratives entre víctimes i botxins.  Malgrat això, onze anys més tard rep una petició insòlita: un dels assassins del seu marit ha demanat entrevistar-s’hi, a la presó de Nanclares de Oca, després d’haver trencat els seus lligams amb la banda terrorista. Maixabel no s’ho pensa gaire i accedeix a entrevistar-se amb un dels assassins del seu marit i escolta el penediment d’un dels membres d’ETA. El diàleg és magnífic entre les dues parts.  Ens mostra, en definitiva, la possibilitat de resoldre conflictes sense recórrer a l’odi.

Em sembla que aquests dos casos constitueixen dues maneres d’enfrontar-se al terrorisme rebutjant l’odi, que sobretot destrueix a qui l’empra.                              

Emili Chalaux i Ferrer

President de l’ACAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.