Imatge 1 fila.a

CAMPANYES

2008. CAMPANYA ALS BISBES ESPANYOLS

 

Campanya de tres cartes que l´ACAT va adreçar, el desembre de 2008, als 135 bisbes espanyols en que els pregàvem que demanessin perdó per haver legitimat un règim pervers que instigava a matar.  Els Bisbes espanyols (amb l´excepció de Vidal i Barraquer) signant la Carta Colectiva de l´Episcopat Espanyol l´1 de juliol de 1937, van recolzar  les accions violentes del general Franco. A la conferència presentada per l’ACAT, el 25 de gener de 2014, al Forum Català de Teologia i Alliberament, es va esmentar el resultat d’aquesta campanya, totalment decebedor (adjuntem un resum d’aquesta intervenció)

Les principals raons del nostre argumentari eren:

  1. L´Església té un ideari que és l´Evangeli, contrari a la violència i als assassinats.
  2. Els sublevats practicaven l´odi i la violència com a actuació. Només que els bisbes haguessin sintonitzat Radio Sevilla (Queipo) i Radio Burgos (Mola) n´haguessin tingut prou per plantar-se davant de tals immoralitats.
  3. Altres jerarquies van demanar perdó per fets similars:

El Primat Ortodox de Romania va demanar perdó el 1995 a la Catedral de Bucarest pels pecats d´omissió de molts clergues davant dels assassinats ordenats pel règim comunista de Ceaucescu.

A França 16 bisbes van demanar solemnement perdó a Drancy el 1997, pel silenci col·lectiu dels bisbes francesos del règim de Pétain  respecte a les persecució i transport de jueus cap a camps de concentració.

A l´Argentina, el 2000, en clausurar el Congrés Eucarístic de Córdoba, els bisbes (i també l´arquebisbe Bergoglio) van demanar perdó pels “silencis responsables” dels seus predecessors davant de crims realitzats en període de dictadures militars

Publiquem també la primera carta que vam enviar al President de la Conferencia Episcopal Española, Mn. Rouco Varela

RESUM DE LA PONENCIA PRESENTADA PER L’ACAT, AL FORUM CATALÀ DE TEOLOGIA I ALLIBERAMENT, DE 2014

TITOL: GUERRA CIVIL I DICTADURA POSTERIOR.  ELS BISBES ESPANYOLS HAN DE DEMANAR PERDÓ?

 

Ponència presentada al FÒRUM CATALÀ DE TEOLOGIA I ALLIBERAMENT, per Emili Chalaux i Ferrer, en representació d’ACAT

 

En aquest taller vam repassar primer les connotacions històriques, inspirant-nos molt en el llibre “L’holocaust espanyol” de l´historiador britànic Paul Preston. Aquestes són algunes de les dades que vàrem destacar.

El nombre de persones assassinades pels franquistes fou de 127.321 i les assassinades pels republicans 50.872, xifres referides només al període 1936- 1939. Això dona un coeficient  de morts superiors provocades pels sublevats de 2,5.

Poques setmanes després de la proclamació de la República (juny del 1931), els ideòlegs de la dreta ja proclamaven l´ús de les armes i legitimaven l’ús de la violència per fer fora la República. Un llenguatge farcit d´odi aflorava entre les forces dretanes per preparar una guerra d´extermini contra el poder republicà.

Els generals sublevats (Franco, Mola, Queipo de Llano…) pronuncien unes frases d´odi i violència contra els republicans que conduïen a assassinar-los a tots. Res de pactes i destruir totalment el bàndol republicà era la consigna encara que s´haguessin de carregar a una bona part d´espanyols.

Aquest tipus de llenguatge no va ser emprat pels líders republicans  tot i que no varen poder impedir els assassinats portats a terme pels anarquistes i la FAI en el lamentable episodi de les txeques.

Vam parlar del llibre d’Antonio Bahamonde de títol “1 año con Queipo” que descriu les matances de republicans efectuades per la tropa de Queipo de Llano a Andalusía, i que ell, cap de propaganda del general, no va poder suportar i es va exiliar.

Vam citar el llibre de Gumersindo de Estella, frare caputxí, que explica les 300 execucions que va presenciar a la presó de Zaragoza entre els anys 1936 i 1939.

Es va mencionar també el llibre de Mª Antonia Iglesias, de títol “ Maestros de la Republica: los otros santos, los otros mártires”, on explica que molts mestres van ser afusellats pel fet de ser mestres.

La ignominiosa  “proesa” del general Yagüe també va sortir en el debat donat que va assassinar en dues hores, 4000 persones introduïdes a la plaça de toros de Badajoz. Se l’anomena el “carnicero de Badajoz”. També es va citar la fossa comuna del cementiri de València, on hi ha físicament 24.000 persones que hi varen ser enterrades entre l’abril de 1939 i el desembre de 1945.

 

Després  d´aquest repàs històric vàrem explicar la campanya de tres cartes que l ´ACAT va adreçar als 135 bisbes espanyols en que els pregàvem que demanessin perdó per haver legitimat un règim pervers que instigava a matar.  Els Bisbes espanyols (amb l´excepció de Vidal i Barraquer), signant la Carta Colectiva de l´Episcopat Espanyol l´1 de juliol de 1937, van recolzar  les accions violentes del general Franco.

 

 

 

 

Les principals raons del nostre argumentari eren:

  1. L´Església té un ideari que és l´Evangeli, contrari a la violència i als assassinats.
  2. Els sublevats practicaven l´odi i la violència com a actuació. Només que els bisbes haguessin sintonitzat Radio Sevilla (Queipo) i Radio Burgos (Mola) n´haguessin tingut prou per plantar-se davant de tals immoralitats.
  3. Altres jerarquies van demanar perdó per fets similars.

El Primat Ortodox de Romania va demanar perdó el 1995 a la Catedral de Bucarest pels pecats d´omissió de molts clergues davant dels assassinats ordenats pel règim comunista de Ceaucescu.

A França 16 bisbes van demanar solemnement perdó a Drancy el 1997, pel silenci col·lectiu dels bisbes francesos del règim de Pétain  respecte a les persecució i transport de jueus cap a camps de concentració.

A l´Argentina, el 2000, en clausurar el Congrés Eucarístic de Córdoba, els bisbes (i també l´arquebisbe Bergoglio) van demanar perdó pels “silencis responsables” dels seus predecessors davant de crims realitzats en període de dictadures militars.  

 

Vàrem repartir les tres cartes de l’ACAT citades anteriorment als 22 participants al taller.

El debat va durar 40 min i va ser molt participatiu.

 

Emili Chalaux i Ferrer      (ACAT)

2019. CAMPANYA D’ACOLLIDA DE REFUGIATS

L’ACAT va enviar 422 signatures al president Sánchez el 12 de març del 2019 per demanar-li una millora en la política d’acollida dels refugiats

CARTA ENVIADA AL PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL, SR. PEDRO SANCHEZ