Carta a la Relatora de Nacions Unides Especial sobre la Llibertat de Reunió Pacífica i d’Associació
Aquest escrit, de la nostra ACAT, respon a la demanda de la Relatora sobre quina és la situació del Dret de reunió als diferents països. Ens ha arribat via FIACAT, que com sabeu té estatut consultiu davant de les Nacions Unides.
En els punts 1 i 2, veureu que l’Alta Justícia espanyola actua, al nostre entendre, com un ariet de l’Estat espanyol, torpedinant el dret de reunió, ja que les seves decisions no fan altra cosa que fer agafar por a qualsevol reunió o manifestació, però en el punt 2, encara és més greu perquè les impedeix de soca-arrel.
En el punt 3, una manifestació justa i pacífica, es converteix en una multa desproporcionada que persegueix el mateix objectiu: desencoratjar el dret a manifestació.
Després de la imatge de l’escrit veureu una traducció del text
Permeteu-me, Senyora Relatora Especial de les Nacions Unides sobre els drets de la llibertat de reunió pacífica i d’associació, que us parli dels fets que tenen lloc a Espanya en els últims temps, i que constitueixen un atac contra la llibertat de manifestació pacífica.
Li respondré amb els relats de fets concrets, que, no obstant això, respondran a la majoria dels punts del vostre qüestionari. Constatareu Senyora, que l’Estat espanyol reprimeix el dret de reunió amb l’ajuda de l’ariet de la Alta Judicatura.
Aquí teniu 3 exemples representatius:
1) TSUNAMI DEMOCRÀTIC (TD)
Va ser una multitudinària manifestació pacífica a l’aeroport de Barcelona, convocada per part de la Societat Civil Catalana, el 14-10-2019, com a resposta ciutadana a la sentència del 14 d’octubre de 2019 del Tribunal Suprem que va incloure dures sentències contra 9 líders independentistes catalans, polítics i socials. Diverses organitzacions internacionals de drets humans, entre elles la
FIACAT, (veure declaració adjunta) van condemnar la sentència considerada massa greu, sobretot perquè els líders condemnats mai van practicar, defensar o tolerar la violència.
Aquest TD, una manifestació pacífica considerada com “desobediència civil no violenta” va ser represa per el magistrat García Castellón de l’Audiència Nacional, que vol perseguir els seus líders a través de la Llei Antiterrorista, en absència total d’armes i de violència. Tenim en aquests moments, per aquests fets, 7 exiliats a Suïssa, entre els quals els 12 acusats.
Aquest panorama forma part de la Llei d’Amnistia, que finalment va ser votada el 30 de maig pel Congrés dels Diputats, i alguns jutges de la l’Alta Judicatura espanyola, com García Castellón, volen impedir el seu desenvolupament a qualsevol preu, seguint les ordres de la dreta i l’extrema dreta espanyoles.
2) LA REPRESSIÓ ALS ISLAMISTES
Aquí tenim un aspecte particular de l’Alta Judicatura espanyola que s’afegeix al de les seves intervencions en la Llei d’Amnistia, actualment aprovada per l’Assemblea Nacional Espanyola. Per casualitat, vaig descobrir un llibre titulat: “Acusados de terrorismo yihadista en prisión preventiva: una historia de automatismo, exceso y disfunción”, a càrrec de José Núñez Fernández, editorial:
Dykinson S.L. ISBN: 978-84-1170-252-2.
L’autor és catedràtic de Dret Penal a la UNED (Universitat Nacional d’Educació Superior a Distància). El títol d’aquest llibre és molt explícit i revela el seu contingut. L’autor, jurista, ha pogut accedir a les sentències de dos tribunals superiors espanyols: l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, pronunciades durant un període de 22 anys, entre l’1 de gener 2001 i 31 de desembre de 2022, amb les quals va poder estudiar 155 diligències judicials. Resulta que només dues de les 155 contenien elements de naturalesa violenta. Les 153 restants no contenien cap evidència de violència. Aquets 153 procediments judicials, en els quals s’acusa a 432 persones, han donat lloc a penes de presó preventiva arbitrària i, en alguns casos els detinguts s’enfronten a més de 3 anys de presó i a un règim d’aïllament de més de 20 hores al dia.
Es tracta, en efecte, d’un abús de presó arbitrària, del qual els islamistes són l’objectiu, i és possible gràcies a l’existència a Espanya de lleis extremament sotmeses a interpretacions arbitràries i poc concretes, a partir de les quals els jutges poden expressar les seves ideologies.
ACAT Espanya-Catalunya també està en contacte amb un d’aquests presos, Luis-José Galán, condemnat a vuit anys d’aïllament a la presó de Múrcia-2. Segons un advocat especialitzat en aquesta àrea, aquest sistema permet als jutges tancar els islamistes i evitar així qualsevol eventual proselitisme donat que l’accés a l’ordinador els hi està prohibit. Una manera fàcil de privar-los del seu dret de reunió.
3) PROTESTA A CANÀRIES
El 19 de juliol de 2021, un grup d’activistes canaris va organitzar un acte de protesta pacífica i no violenta davant la seu de FRONTEX a Las Palmas de Gran Canària amb l’objectiu de denunciar les polítiques de control fronterer que han causat milers d’assassinats a la frontera i fent així que la ruta de les illes Canàries sigui la més mortífera del món.
Durant aquest acte de protesta hi va haver una lectura d’un comunicat defensant l’abolició d’aquesta agència armada fronterera i costanera. Com a mostra de protesta, els organitzadors van tirar fems sobre una catifa, després es van treure i tot va quedar net. L’acte només va durar uns vint minuts.
Després d’aquest acte de protesta, l’administració espanyola va concloure el 13 de gener 2024, amb una multa de 6.100 euros. Òbviament, els organitzadors ho consideren una multa desproporcionada i destinada a negar o desincentivar el dret de reunió i manifestació.
Emili Chalaux, president d’ACAT Espanya-Catalunya
Barcelona, 3 de juny de 2024
Comentari a la FIACAT sobre l’arbitraria alta judicatura espanyola
Com ho podeu veure a la portada del llibre, el seu títol és molt explícit: Acusados de terrorismo jihadista en prisión preventiva: una historia de automatismo, exceso y disfunción.
José Núñez Fernández, professor de Dret Penal, va tenir accés a les sentències dictades per l’AUDIENCIA NACIONAL i el TRIBUNAL SUPREMO i va descobrir que entre els 153 procediments judicials compulsats, afectant 432 acusats, n’hi havia 430 que, malgrat una total absència de violència, havien estat arbitràriament condemnats a presó preventiva, comportant, en alguns casos, sentències llargues i règims d’aïllament.
L’autor va demostrar molt coratge, ja que un cop descobertes aquestes greus anomalies, va decidir publicar-les i, a més, incloent en el títol els adjectius “excés” i “disfunció”.
Quan a l’ACAT ens vam assabentar de la publicació d’aquest llibre, ens va captar immediatament l’atenció donat que nosaltres sempre hem defensat el cas de Luis-José Galán, acusat de jihadisme i condemnat, malgrat no haver comès cap acte de violència, a vuit anys d’aïllament.
Segons un advocat especialitzat en aquest sector, aquest sistema permet als jutges empresonar els islamistes i així impedir-los un eventual proselitisme a través les xarxes, ja que a les presons no poden disposar d’ordinadors ni de connexió a Internet.
El comunicat en francès ens ha permès d’informar la FIACAT d’aquest llibre publicat a Espanya.
4 de març de 2024
Conflicte armat a Israel. Drama a Rafah
Aquests dies hem enviat de forma digital, i postal, un escrit al president dels Estats Units d’Amèrica, Joseph Biden, demanant la seva mediació per aturar el conflicte armat a Israel.
Adjuntem la carta original i la seva traducció al català i al castellà.
26 de febrer de 2024
RENOVACIÓ DE L’EXISTÈNCIA DEL RELATOR/A ESPECIAL PELS DEFENSORS I DEFENSORES DE DRETS HUMANS DE L’ONU
Adjuntem copia de la Carta Oberta que acabem de signar. És una carta demanant a l’Assemblea de l’ONU que renovi l’existència del Relator/a Especial (ara mateix és una dona) pels Defensors i Defensores de Drets Humans ja que el seu mandat el van limitar a 3 anys i ara haurien decidir si és prorroga 3 anys més o no. És una instància relativament nova.
L’hem rebut de la FIACAT, i ha estat promoguda per l’International Service For Human Rights (ISHR). Afegim l’escrit de presentació que ha fet l’ISHR.
16 de febrer de 2023
Presentació de la carta oberta (ISHR):
Dear all,
ISHR has prepared the below letter addressed to all UN Member States at the Human Rights Council urging their support for the consensus renewal of the UN Special Rapporteur on Human Rights Defenders. The letter is not open for edits as we have based it on the previous letter from 2020 which many of your organisations supported. The letter is open for organisations’ signatures until 23 February. ISHR will send the final letter with signatories to all UN State missions in Geneva on 27 February. We will share the final letter then with all the organisations who signed on and invite you to publish and disseminate it widely. We invite your organisations to sign on the letter (read below) using this form and disseminate it widely for sign on by CSOs.
Thank you in advance for the support,
ISHR team
COMENTARI A LA FIACAT SOBRE LA LLEI D’AMNISTIA A ESPANYA
Es tracta del comunicat de data 15 de novembre del 2023. La nostra ACAT va considerar que havia d’informar la FIACAT de la internacionalització a les instàncies europees que, en aquelles èpoques, suposàvem que volia dur a terme el PP espanyol. Vam constatar després que realment va succeir així.
En el primer paràgraf donàvem gràcies als seus comunicats de 2018 i 2019, en els quals es manifestava contrària a les presons preventives imposades als independentistes catalans i també a la sentència posterior, titllant-la de “condemna severa”.
En el segon paràgraf els informàvem que el PSOE, necessitant els catorze vots independentistes, va presentar a las Cortes una Llei d’Amnistia que va irritar molt al PP. Aquesta Llei, a part de permetre la investidura d’un govern socialista, permetria, segons el PSOE, millorar la concòrdia del país.
El tercer paràgraf descriu les dues Espanyes que apareixen sovint.
En el darrer paràgraf els informàvem que la dreta espanyola que controla el poder judicial, caducat des de fa cinc anys, ha impedit la seva renovació. Després d’aquest greu incompliment de la seva Constitució, el PP es permet de dir que la Llei d’Amnistia no és constitucional, i porta el cas a instàncies europees perquè els ajudin a invalidar-la.
15 de novembre de 2023
CAS JULIAN ASSANGE
A la darrera reunió de Junta una brillant idea es va desenvolupar entre tots :
I perquè, aprofitant que el butlletí 142 conté la foto d’Assange a la coberta i un article a l’interior, no li enviem el butlletí a la presó de Londres? Segurament a en Julian li podria plaure. La idea va ser acollida per unanimitat i la FIACAT ens va trobar l’adreça de la presó. Ens plau publicar les cartes en anglès i català. Els butlletins n. 142, en català i castellà, i l’escrit en anglès van ser enviats a en Julian Assange el divendres 14 d’octubre del 2022.
