La pena de mort

 

La pena de mort és un flagell contra la humanitat. Hi ha moltes raons per demanar-ne l’abolició i aquest és un dels objectius de l’ACAT, seguint l’esperit evangèlic que fonamenta i orienta les seves accions. No es pot aplicar el càstig de treure la vida d’una persona com a resposta d’haver assassinat a una altra; la vida és un do de Déu i nosaltres no podem ni devem disposar-ne; i en aplicar la pena de mort, es destrueix la possibilitat de conversió del condemnat: la pena de mort significa la negació de qualsevol possibilitat de canvi en la vida d’una persona, de redempció, de reconciliació, de recomençament, de reiniciar una nova vida; afirmar el contrari suposaria una actitud determinista o pessimista. A més, pot haver-hi errors judicials que portin a la condemna de pena de mort d’una persona innocent i, fins i tot, pot ser que es declari culpable sota la pressió de la tortura.

 

D’altra banda, la pena de mort és ineficaç; no està demostrat que els països on la pena de mort és vigent tinguin un índex de criminalitat més baix, ans al contrari, ja que molts estudis seriosos als EEUU demostren que la pena de mort no dissuadeix; la ira, l’odi i la venjança engendren més odi, més ira i més venjança. Després hi ha una altra qüestió, que és un principi elemental en l’ètica: la necessitat de comprendre el context vital, la situació vital del qui ha perpetrat un crim o qui ha causat un mal a la comunitat; qualsevol judici de l’acció de l’altre, ha de tenir en compte el context, les circumstàncies, l’origen i les raons per les quals aquest “altre” ha fet allò que ha fet. Aquesta actitud de comprensió i empatia porta a la misericòrdia i al perdó, no al càstig cruel i inhumà basat en l’odi. Cal assenyalar, també, que la pena de mort viola les normes internacionals, com la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

 

La situació actual en el món ens anima a continuar en el treball per l’abolició de la pena de mort. Segons dades proporcionades per Amnistia Internacional en la seva web, consultada el 21 d’abril de 2021, són 108 els països que han abolit la pena de mort per a tots els crims; 28 són abolicionistes a la pràctica i 55 són retencionistes. Els països que tenen la majoria d’executats al món en 2020 són, per ordre de major nombre a menor, Xina, Iran, Egipte, Iraq i Aràbia Saudita; al 2020 es van identificar 28.567 persones condemnades a mort en el món.

 

Encara que s’han fet avenços, queda molta feina per fer per abolir aquesta pràctica inhumana, cruel i degradant. Per una banda, hi ha pendent la tasca política, que sigui fruit d’una ferma voluntat de lluitar a favor de la justícia, de la veritat i de la dignitat humana: hi ha un bon exemple en l’abolició de la pena de mort a França, el 1981, essent president François Miterrand, amb la intervenció del seu ministre de Justícia Robert Badinter; cal esperar que altres països en segueixin els passos, en especial en països de tradició cristiana, com els Estats Units d’Amèrica del Nord.

 

D’altra banda, hi ha l’acció d’entitats que treballen per l’abolició de la pena de mort, i ajuden a formar una consciència ciutadana en aquest sentit; en tenim exemple en les ACATs, en Amnistia Internacional i en la Coalició mundial contra la pena de mort, que va instaurar, l’any 2003, el Dia internacional contra la pena de mort: així, cada 10 d’octubre es fa un recordatori de la lluita contra la pena de mort i per les condicions en què es troben els condemnats a mort; aquest any 2021 s’ha subratllat la pena de mort contra les dones, amb el lema “Les dones i la pena de mort, una realitat invisible”.

 

La nostra ACAT, que creiem en la força de la pregària, tant personal com comunitària, intentem trobar-nos per pregar en relació amb aquesta causa, com en ocasió de la pregària que vam organitzar a la Parròquia del Carme del Raval de Barcelona, el 13 d’octubre.

 

Les accions en favor de l’abolició de la pena de mort no estan només relacionades amb la data del 10 d’octubre, Dia internacional contra la pena de mort, sinó que continuen al llarg de l’any; el 30 de novembre a la tarda moltes persones arreu del món s’han afegit virtualment a la proposta  de “Ciutats per la vida, ciutats contra la pena de mort”, per iniciativa de la comunitat de Sant Egidi, consistent en la participació via Zoom en un acte de conferències i debat des de Roma, després del qual s’ha il·luminat el Coliseu i moltes ciutats han encès façanes d’edificis emblemàtics, com Barcelona, que va il·luminar la façana de l’ajuntament, com a compromís en la lluita contra la pena de mort.

 

 

Montserrat Martínez

Secretària de l’ACAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.