Nicaràgua: enfrontar la tortura psicològica

 

 

Sabeu que anem seguint la situació de drets humans a Nicaragua, en contacte amb persones d’allà. La persecució que enfronten associacions i persones que defensen els drets humans, les feministes, les opositores, etc., considerades indesitjables pel govern actual.

Fa unes setmanes ens van enviar un breu vídeo sobre “L’estratègia de tortura del règim Ortega-Murillo” que us recomanem[1].

Aquest explica una realitat que fa uns anys que investiga i denuncia, amb molta vehemència i preocupació , el Relator contra la Tortura, el suís Nils Melzer. Sempre diu que ens cal trobar noves formes per trencar la gran impunitat davant la tortura. Una impunitat molt generalitzada, arreu. I també l’hem sentit explicar que les formes habituals de tortura han canviat. Ja fa uns anys ens va demanar a les organitzacions que responguéssim un qüestionari sobre la tortura psicològica. Estava detectant una bretxa entre l’augment de les pràctiques de la tortura psicològica i les possibilitats de la Convenció i del Protocol, per prevenir-la, detectar-la i sancionar-la i volia fer un informe pel Comité de Drets Humans de l’ONU.

Al vídeo de les entitats nicaragüenques escoltem com, amb la tortura psicològica, intenten doblegar les persones. És la tortura que en diuen blanca que, pels seus senyals invisibles, cal investigar-la molt bé.

Doblegar el cos fent-los passar gana i fent-los sentir en deute pel que els donen, retenir-los allò que els familiars els porten com a càstig, negar-los el paper higiènic, etc. més de 24h, portar l’uniforme brut durant 8 dies, confinar-los a cel·les insalubres sense sortir durant dies, negar-los l’atenció i el tractament mèdic adequats, etc.

Doblegar la ment amb l’aïllament total de cap relació -ni amb els carcellers- i amb permanent vigilància i interrogatoris recurrents, prohibint-los llegir, mantenint-los amb llum artificial 24h al dia o amb penombra constant.

Doblegar el cor, l’esperit i l’ànima negant les visites periòdiques dels familiars, mantenir-los incomunicats i sense cartes ni fotos, tampoc dels seus fills menors d’edat i/o a l’exili, amenaçar-los amb maltractar-los, assetjament emocional amb paraules falses sobre la família, etc.

Tenim un camí llarg a fer, també per doblegar sí, la tortura. I per acompanyar a quines l’enfronten.

[1] L’enllaç al vídeo en castellà: https://www.youtube.com/watch?v=s_Nix0LNH_U . Dura 4 minuts.

Montserrat Fenosa

Vice-presidenta de l’ACAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.