Nau de Badalona: desajotllament d’un centenar de persones

A Badalona, el 9 de desembre de 2020, en una nau desocupada, hi va haver un incendi en què van morir quatre persones immigrants i des­enes d’altres van resultar ferides. Sobre aquesta tragèdia, El Punt-Avui ja va publicar, el 18 de desembre del 2020, un article de l’ACAT, signat per l’Emili Chalaux Ferrer. Doncs bé, una bona part de les persones immigrants que en van sor­tir il· leses van formar part, posteriorment, dels desallotjats del 13 de gener del 2022.

En efecte, el dijous 13 de gener de 2022, prop d’un centenar de persones subsaharianes, que malvivien en una nau de la Sareb al badalo­ní barri del Gorg, van ser desallotjades després d’un fallit procés de mediació. No es va accep­tar ajornar el desallotjament per un període de tres mesos com demanaven els afectats i algu­nes plataformes de Drets Humans. Tampoc no va reeixir el recurs interposat al Tribunal Europeu de Drets Humans per aturar, de forma cautelar, el desallotjament. Al cap de pocs dies, l’Ajun­tament de Badalona va poder allotjar-ne 56 en una pensió, però només fins el 13 d’ abril.

Arran d’aquest cas, cinc entitats socials (Sant’Egidio, Fundació Arrels, Càritas Catalun­ya, Sant Joan de Deu serveis socials i Assis cen­tre d’acolliment) van presentar al Parlament de Catalunya, el 24 de gener passat, un projecte elaborat conjuntament amb el món acadèmic (en particular, quatre professors de la Universi­tat Autònoma de Barcelona), per combatre el “sensellarisme”, projecte que, de ser adoptat, beneficiaria a 18.000 persones que, segons les entitats citades, pateixen el flagell de no tenir llar. Els signataris demanen que el Parlament el pugui aprovar abans de finals d’any.

Fins aquí la descripció tàctica. Però el lector es pot legítimament preguntar: i què en pensa, de tot això, l‘ACAT?

El maltractament que pateixen aquests immi­grants és un cas d’escola; i, com explicàvem en el nostre article de El Punt-Avui, la majoria d’aquestes persones són joves i tot el que volen és treballar. Tothom sap que l’agricultura, per exemple, i d’altres sectors d’activitat, manquen de braços. Si els pagesos poguessin contractar treballadors subsaharians, no hi guanyaria tota la societat?

Montserrat Fenosa, Vice-presidenta de l’ACAT, explicava en l’article “Una escletxa de llum per als joves migrants” publicat en el butlletí 139, que el decret 903/2021 reformant el Reglament 511/2011 de la Llei d’Estrangeria, relatiu al rè­gim jurídic de menors estrangers i joves extute­lats, ha permès que es pugui aconseguir una feina en un termini molt més curt de temps que abans.

La pregunta és doncs: per quina raó no es porta a terme una modificació semblant, sota condicions a determinar, que permeti als immi­grants estrangers, en una situació tan precària, poder acomplir llur desig de treballar? Certa­ment, tothom hi guanyaria: els pagesos podrien contractar ajudants valuosos; els immigrants es veurien realitzats, humanament i professional; el problema de l’habitatge es resoldria au­tomàticament (ja que a les masies hi sobra lloc) mentre que l’economia del país milloraria nota­blement. I no cal dir que això també és aplica­ble a d’altres sectors d’activitat.

Tenim ja un precedent l’any 2007: la regularit­zació extraordinària d’immigrants duta a terme pel govern de Rodríguez Zapatero que, a més de solucionar la situació personal i humana de milers de clandestins, va reflotar els comptes de la Seguretat Social amb 2.300 milions, segons els informes. Cal recordar que, en aquell moment, ja s’estava recomanant a la generació “baby-boom” fer plans de pensions privats davant la previsió de no poder pagar les pensions estatals a 20 anys vista. Les estadístiques actuals pre­veuen, d’una banda, que l’Europa envellida necessita, i necessitarà cada vegada més, per­sones estrangeres que treballin; i, d’altra ban­da, que mentre un nou ordre mundial no sigui possible, l’augment poblacional a l’Àfrica i les seves condicions de vida generaran inexora­blement grans fluxos d’emigració vers els països rics i desenvolupats.

(Foto: Pedro Mata)

 

La Junta d’ACAT,

16 de febrer de 2022

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.