Menu
La pregària
La fe en Jesucrist, crucificat i ressuscitat, ens dóna la força d’esperar i d’actuar per l’abolició de la tortura.
Carta fundacional de la FIACAT
El fet de la Resurrecció de Jesús, la fe en Jesús viu, Senyor i Salvador, és en el cor de la lluita i de l’esperança cristiana. Aquest món no és un carreró sense sortida. La mort no té l’última paraula. Perquè com escriu Olivier Clément el cristià es un vivent que té la mort darrera d’ell i no davant, pot posar-se en moviment contra totes les formes de violència i de mort. Això és el que comença per recordar la carta fundacional de la FI.ACAT: La fe en Jesucrist, crucificat i ressuscitat, vencedor de la mort, ens dóna la força d’esperar i d’actuar per abolir la tortura. Els cristians som invitats a testimoniar el pas de Jesús pel sofriment, per l’opressió, per la tortura. No els ha suprimit ni els ha exalçat.
Si Jesús, testimoni de l’amor de Déu, ha passat pel sofriment, és per a il·luminar un futur de vida. En el cor de la nit de l’hort de les oliveres, Crist s’ha abandonat a les mans del Pare. Es va abandonar a l’Amor que misteriosament el va alliberar de la mort. Viure la resurrecció és proclamar amb els primers deixebles:
Crist ha ressuscitat. Qué potser no és això, revelar, a través dels nostres gestos, en cada ésser humà amenaçat, oprimit, que ja no està sol, fins i tot en la nit de la tortura?
En la lluita contra la tortura, la pregària pot aparèixer inútil: ¿per què demanar a un Déu que es manté mut davant el sofriment? Tanmateix, la pregària és el fonament indispensable i la prolongació de l’acció. No és evasió ni passivitat, sinó com un record, el reconeixement de la pobresa i de la impotència humana. De la mateixa manera que la pregària de l’Església s’eleva a Déu sense descans mentre Pere és a la presó (Fets 12), la pregària dels membres de l’ACAT sosté a distància els torturats, englobant-los en la immensa pregària universal. Aquesta oració de súplica i d’intercessió pels torturats de tots el règims té en compte els torturadors, víctimes, ells també, de sistemes monstruosos que els deshumanitzen. Aquesta pregària posa barreres a l’espiral de venjança perquè desterra l’odi.
La pregària no exclou, evidentment l’acció. Al contrari, ens hi porta, ja que el cristià no ha de renunciar mai a actuar sense parar per afavorir el desenvolupament de la justícia, promoure els drets humans i sancionar totes les desviacions sense excepció. Des d’aquest punt de vista, l’oració és també lloança a Déu i acció de gràcies per tant coratge individual, pel rebuig de la resignació i pels alliberaments aconseguits… Aquestes lloances i accions de gràcies poden seguir, com proposa l’ACAT, els temps litúrgic: durant l’advent, lloances per la dignitat de l’home; durant la quaresma, pel valor de les víctimes; durant el temps pasqual, pel triomf de la vida; durant l’ascensió y la pentecosta, per l’alliberament dels presos.
Recordeu-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells; i dels maltractats, pensant que també vosaltres teniu un cos que podria sofrir maltractes (He.13,3).
“Enfront de la tràgica amplitud amb què la tortura s’ha estès pel món, invitem vivament les esglésies a denunciar-ne l’ús i la complicitat que l’acompanya. Preguem instantment a les esglésies que en denunciïn l’existència, que trenquin el silenci, i desemmascarin les estructures responsables d’aquesta violació dels drets humans. En la qüestió de la tortura, no hi pot haver cap divergència d’opinio. Unides, les esglésies poden fer – y cal que ho facin – un paper predominant en l’abolició de la tortura.”
Declaració sobre la tortura del Consell Ecumènic de les Esglésies, 1977.
La Nuit des Veilleurs
La Nit dels qui vetllen, en ocasió del Dia Internacional contra la tortura
Les Nacions Unides, el 1987, instituí el Dia Internacional en suport de las víctimes de la Tortura; es commemora cada 26 de juny, lluitant i pregant per les víctimes de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.
L’ACAT França va organitzar, el 2005, la Nuit des Veilleurs. Enguany, en la seva 17a edició, en la nit del 25 al 26 de juny, l’ACAT Suissa ha convidat als cristians i a totes les persones compromeses amb la defensa dels Drets Humans d’arreu del món a pregar i a encendre una espelma, en suport de les víctimes de la tortura. El gest d’encendre una espelma suposa una crida a l’esperança i al compromís de fer brillar la flama de la dignitat humana contra la foscor dels torturadors.
Juliette Léveillé
A continuacó, reproduim l’escrit que ens han fet arribar des de l’ACAT Suissa:
Benvolguts socis i simpatitzants,
Esdeveniments actuals i informes terribles d’Ucraïna ens recorden com, encara avui, les disposicions de la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura de 1987 són violades. Cada any, commemorem les persones que, malgrat la seva prohibició, pateixen tortures.
Són periodistes, advocats, activistes, fills, nenes i germans i germanes de tot el món – units per les injustícies que han patit. Pensem en ells! Nosaltres els donem suport amb les nostres cartes i les nostres oracions. Ens assegurem que ells i totes les altres persones que es troben en una situació semblant no caiguin en l’oblit.
Junts esmentem els seus noms i recordem Huang Xueqin, Mohamed El-Baker, Erick Iván i Verónica Razo Casales, Le Huu Minh Tuan així com Sultana i Luara Khaya i tota la resta de persones que han estat víctimes de tortura i violència. Gràcies pel teu suport!
Salutacions cordials
Andrin Honegger
Cap de campanyes i comunicació ACAT-Suïssa
Si voleu més informació d’aquesta proposta, o consultar recursos, podeu entrar a la web: www.nuitdesveilleurs.com
Estimats socis de l’ACAT:
17a Edició de la Nuit des Veilleurs: “Discernir la veritat, trobar el camí” Jn 14,6
Uneix-te a la 17a edició d’aquest esdeveniment que reuneix cristians de tot el món i simpatitzants de totes les generacions, compromesos amb la defensa dels drets humans. Junts, portem la flama de l’esperança donant suport a les víctimes de la tortura!
Propostes de lectures:
De l’Antic Testament : Deuteronomi 5,23-33 / Ezequiel 34,9-16 /Salm 23 ; 61 ; 67 ; 119 ; 142 ; 143.
Del Nou Testament : Joan 10,1-15 / Jn 14,1-7/ Romans 5,1-11 / Efesis 2, 4–22 /
Hebreus 13,1-3 ; 6-8
Cant: El Senyor és la meva força/La bondat i l’amor del Senyor
Pregàries:
Senyor Jesús, no sabem vetllar com tu esperaves que ho fessin els teus deixebles la nit de Getsemaní, Ensenya’ns a vetllar i a pregar per aquells que necessiten una presència, una ajuda. Per als presoners, per les víctimes de la injustícia i la violència, per als torturats, per als condemnats a mort, per als explotats, per als menyspreats,
Dóna’ls Senyor, l’ajuda que necessiten i ajuda’ns a que, vencent la por i la indiferència, els donem suport.
Preguem
Ensenya’ns a vetllar i a pregar per a aquells que causen dolor al proïsme.
Dóna’ls la consciència del bé i del mal. Dona’ls la comprensió dels seus actes; ajuda’ls a mirar tothom com a germà.
Preguem
Ensenya’ns a vetllar i a pregar per a aquells que governen, per a tots nosaltres, que tenim dret a la paraula i a l’acció.
Dóna’ns la força d’assumir les nostres responsabilitats, sense oblidar mai els germans i germanes sofrents que hi ha en el món.
Preguem
Senyor, Fes-nos fidels a la missió d’anunciar el teu Evangeli. Fes-nos mereixedors de la pau arreu del món.
Preguem
Senyor, et demanem per tots els qui ens han precedit en el camí vers la casa del Pare, víctimes de la tortura, de l’odi, de la venjança i de la violència.
Preguem