Virginia Laparra

Virginia està visitant diversos països perquè el 3 de febrer li han concedit a Londres el Premi internacional Sir Henry Brooke 2025 per la seva lluita contra la corrupció[1]. Li va ser lliurat per l’expresident de la Suprema Cort del Regne Unit. El premi s’atorga un cop l’any per a reconeixer i honorar a un/a professional del dret, defensor/a dels drets humans. La nominació de Laparra va fer-la Fund for Global Human Rights (FGHR), i segons el Comitè de selecció de L’Aliança per a Advocats en Risc, l’exfiscal va ser escollida per la seva trajectòria “contra la corrupció i el crim organitzat a Guatemala, que la va portar a ser empresonada per ‘abús continu d’autoritat”, i pel seu compromís dedicat a defensar l’estat de dret.

En el discurs, Laparra va dir que quan va decidir ser fiscal de la FECI (Fiscalia Especial contra la Impunitat), ho va fer amb l’esperança i el somni de poder contribuir a la societat i va triar la defensa dels drets humans. La seva intenció va ser sempre la de ser part de la solució al problema de la corrupció, de buscar la justícia enmig de l’adversitat.

Però, a què es va enfrontar?

A la corrupció i la impunitat per la qual cosa la seva tasca va ser reprimida i perseguida.

Amenaces, persecució mediàtica, administrativa, política i penal. Tractada com a pertanyent a una organització criminal com totes les persones que s’enfrontaven a la corrupció imperant al Govern. Una política d’assetjament i enderrocament incessant. Una autèntica persecució en cadena.

Se li va exigir que demanés disculpes públiques escrites i verbals per les seves acusacions amb un text que se li imposaria sota pena de ser empresonada. Se li va exigir una acceptació de càrrecs, que acceptés que havia comès els delictes pels quals se l’acusava. Se li va exigir que pagués una indemnització pel dany causat a les seves acusacions i que reconegués que pertanyia a una organització criminal que inventava fets de corrupció. Tot això en audiències a porta tancada.

Sabia que tard o d’hora l’aturarien tot i que les denúncies penals van ser desestimades.

Capturada el 23 de febrer del 2022 a la sortida del seu treball amb unes mesures de força desproporcionades, al mig del carrer, com si es tractés d’una delinqüent perillosa.

És enviada a una “carceleta”, calabós de presó preventiva de presos perillosos.

Empresonament durant dos anys en condicions terribles 23 hores al dia, aïllada, sense atenció mèdica, sense higiene, sense llum ni finestres en un recinte de 2,5 x 2,5 metres.

Per haver relatat aquestes condicions va ser traslladada al centre militar Mariscal Zabala, de màxima seguretat. Lloc on estaven tancades les companyes que havien estat detingudes dies abans. Les cinc queden tancades a la mateixa cel·la.

Precedents

Laparra, fiscal des del 2006, havia estat nomenada Cap de la Unitat de la Fiscalia Especial contra la impunitat, FECI. Quina paradoxa! Amb aquest nomenament va començar la seva investigació en càrrecs del Govern, fins i tot jutges. El problema va començar quan el 2018 va investigar un procés contra un jutge per corrupció. Aquest jutge, Castellanos, va presentar denúncia contra ella amb el pretext que havia revelat secrets, i la jutgessa encarregada del cas la va enviar a la presó el 2022.

És el moment en què Amnistia Internacional va iniciar la seva investigació respecte a la seva detenció; va comprovar que no hi havia proves contra ella respecte a l’acusació d’abús continuat d’autoritat. Va ser condemnada a quatre anys i es va iniciar una campanya de difamació contra ella.

El gener del 2024, Laparra va ser alliberada de presó i posada sota arrest domiciliari. No obstant, el juliol del 2024, es va enfrontar a un segon judici en què va ser declarada culpable de revelar informació confidencial, rebent una sentència de cinc anys de presó i una multa de 50.000 quetzals, a més d’una inhabilitació de deu anys per exercir càrrecs públics.

No podem obviar el component misogin d’aquesta campanya, freqüent a Guatemala.

La campanya de difamació es va estendre a altres professionals, que van ser igualment perseguits. Els exilis d’advocats i fiscals es van multiplicar.

L’exili de Laparra se suma al de més de 50 operadors de justícia, periodistes, líders indígenes i activistes guatemalencs que, entre el 2019 i el 2023, han abandonat el país denunciant persecució política per part del Ministeri Públic.

Amnistia Internacional la va declarar presa de consciència el novembre del 2022, argumentant que la seva detenció es devia únicament a la seva tasca en la lluita contra la corrupció i la impunitat a Guatemala.

El juny de 2023, el Grup de Treball de l’ONU sobre la Detenció Arbitrària va considerar la seva detenció com a arbitrària i en va sol·licitar l’alliberament immediat.

Nacions Unides ha exigit que cessi la persecució judicial en contra i en contra de tots els professionals de la justícia que lluiten pels drets humans.

Laparra és un símbol dels desafiaments a què s’enfronten els qui s’atreveixen a qüestionar les estructures de poder a països amb institucions democràtiques fràgils.

Què passa amb els drets humans a Guatemala i part d’Amèrica Llatina?

Les denúncies internacionals han estat claus per donar visibilitat a aquestes detencions d’operadors de justícia i periodistes que s’enfronten a persecucions i acusacions arbitràries.

Des del 2018 s’han exiliat per les amenaces contra la seva seguretat.

Quins drets humans s’infringeixen a Guatemala?

Dret a la vida i seguretat – La violència, el crim organitzat i la impunitat continuen sent problemes greus.

Drets dels pobles indígenes – Representen més del 40% de la població, però enfronten la discriminació, la manca d’accés a justícia i els conflictes per la terra.

Llibertat d’expressió i premsa – Encara que existeix formalment, els periodistes i els activistes són objecte d’amenaces i persecució.

Accés a la justícia – La impunitat és alta, i les institucions judicials han estat qüestionades per manca d’independència.

Drets de la dona i equitat de gènere – Guatemala té una de les taxes més altes de feminicidis a Amèrica Llatina.

Drets laborals i socials – Moltes persones treballen en condicions dexplotació, especialment en sectors agrícoles i maquiles.

Drets de la infància i adolescència – Hi ha alts nivells de desnutrició infantil i explotació infantil.

Dret al medi ambient sa – Les comunitats indígenes i rurals lluiten contra projectes extractius que afecten els seus territoris sense consulta prèvia.

La corrupció a Guatemala és un problema sistèmic que ha afectat profundament el país, debilitant les seves institucions democràtiques i soscavant la confiança pública. Al llarg dels anys, diversos escàndols han implicat alts funcionaris governamentals, exacerbant la percepció de corrupció al país.

L’administració del president Bernardo Arévalo, que va assumir el gener del 2024, ha enfrontat obstacles significatius en la seva lluita contra la corrupció. Malgrat les promeses de reformes i de combatre la impunitat, les investigacions són freqüentment obstruïdes.

La Comissió Internacional contra la Impunitat a Guatemala (CICIG), que va operar entre el 2007 i el 2019, va tenir un paper crucial en la investigació i desarticulació de xarxes criminals dins de l’Estat. Tot i això, des de la seva sortida, hi ha hagut un retrocés en els avenços aconseguits, amb un augment en la persecució de fiscals, jutges i periodistes que investiguen casos de corrupció.

Virginia Laparra agraeix amb emoció les cartes rebudes d’Amnistia Internacional, les targetes de “regala les teves paraules” de persones llunyanes desconegudes que l’han encoratjat perquè no defallís. Paraules de solidaritat que es tradueixen en una transmissió de fortalesa, alè d’esperança.

Quin sentit tindria cedir, rendir-se després de tot l’infern que havia passat? Va haver de pagar un preu molt alt per defensar la justícia i ho va pagar, ho continua pagant a l’exili. Un compromís amb el seu país i amb els drets humans com d’altres persones guatemalenques.

Virginia fa seu el lema d’Amnistia “ningú no pot canviar el món solet”.

Encendre la vela és la diferència entre morir de fred o poder escalfar-se.

“Jo no canviaré el món, però la part que a mi em toqui fer estarà ben feta”. Per això demana que les persones que l’escoltin facin el que estigui a les mans perquè ningú hagi de passar pel que ella ha passat.

“L’exili és una decisió obligada quan no queda res més per salvar la vida”.

Tot i que la seva sortida del país podria semblar una derrota, la llibertat a Guatemala es pot aconseguir i aconseguir una reconstrucció de l’estat de dret amb què totes les persones exiliades poden retornar al seu país.

El món pot canviar, però no canviarà sol.

Els defensors dels drets humans dins i fora de Guatemala continuen lluitant.

ENLLAÇOS

[1] https://prensacomunitaria.org/2025/02/virginia-laparra-recibio-el-premio-sir-henry-brooke-2025-por-su-lucha-anticorrupcion/

Entrevista de Sara Cuesta a Virginia Laparra, per el butlletí 158 d’Amnistia Internacional:

https://issuu.com/amnistiaespana/docs/amnist_a_internacional_n_158_i-2025