La FIACAT rep el 8è guardó del Memorial Cassià Just
El dia 9 de desembre es va celebrar l’acte de lliurament, presidit per la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.
L’acte de lliurement del 8è guardó del Memorial Cassià Just va tenir lloc al Palau de la Generalitat. Emili Chalaux i Montserrat Martínez, president i secretària d’ACAT-Catalunya, van recollir el premi i van fer intervencions d’agraïment en nom de la federació.
L’advocat Eudald Vendrell, president de Justícia i Pau de Barcelona, va fer la glossa de la Federació Internacional d’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, FIACAT. Aquesta organització, creada l’any 1987, treballa per l’abolició de la tortura i de la pena de mort i agrupa associacions nacionals en quatre continents d’arreu del món.
Enguany el guardó lliurat és una obra d’art original de l’il·lustrador català Albert Asensio.
El Memorial Cassià Just té l’objectiu de reconèixer persones i institucions que s’han significat per les seves aportacions a la construcció d’un espai comú de respecte a la llibertat religiosa, de foment del diàleg i de relació entre les diferents confessions religioses.
http://justicia.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Memorial-Cassia-Just
Intervenció del president de l’ACAT, Emili Chalaux i Ferrer
La Direcció General d’Afers Religiosos, depenent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, va lliurar el 9 de desembre del 2021, a la sala d’actes del Palau de la Generalitat, el 8è Premi Cassià Just a la FIACAT ( FEDERACIÓ INTERNACIONAL DE L’ACCIÓ DELS CRISTIANS PER L’ABOLICIÓ DE LA TORTURA). Presidia l’acte la Sra. Lourdes Ciuró, Consellera de Justícia, essent Justícia i Pau l’entitat que va promoure la candidatura de la FIACAT. Aquest és el text de la intervenció del president de l’ACAT, en l’acte de lliurament del guardó:
“El moviment ACAT, fundat a França el 1974, actua a favor dels torturats i maltractats, presoners sense judici en condicions arbitraries i/o inhumanes i condemnats a mort, siguin quins siguin llurs orígens, opinions polítiques o creences religioses. Tot això queda reflectit en les crides que totes les ACATs envien a Presidents o autoritats de països on es coneixen casos com els citats. Aquestes cartes són transmeses també als Ambaixadors d’aquests països, donat que ells estan obligats a fer-les arribar a llurs autoritats respectives. Cada ACAT treballa perquè els cristians i tota la societat prenguin consciència dels problemes derivats dels abusos de poder dels polítics i jutges de cada país respecte a la tortura i els maltractaments.
La FIACAT, fundada el 1987, disposa de l’estatut d’organisme consultiu a les Nacions Unides, de l’estatut de participant al Consell d’Europa i de l’estatut d’observador a la Comissió Africana dels Drets de l’Home i dels Pobles (CADHP). També està acreditada a l’Organització internacional de la Francofonía (OIF). La federació disposa actualment de 30 ACATs associades : 16 d’africanes, 10 d’europees, 3 d’americanes i 1 d’asiàtica i és de les poques entitats internacionals que té un president africà. La FIACAT representa les ACATs davant dels organismes internacionals i ajuda a les ACATs a potenciar i denunciar certs abusos de poder. En mencionaré dos exemples :
Al desembre passat vaig representar la nostra ACAT al Consell Internacional FIACAT 2021 d’Abidjan i, coincidint amb el president de l’ACAT de la República Centreafricana, em va explicar com la FIACAT els havia ajudat dient : “Ens van obrir les portes de l’Ambaixada de França a Bangui i de la representació de la Unió Europea. Nosaltres sols mai no haguéssim estat rebuts per aquestes institucions ; però dues persones de la FIACAT, amb llurs missives prèvies i llur presencia a la primera entrevista, ho van desencallar tot. Tant és així que, ara, els Ministeris del meu país, en veure l’acceptació internacional, volen que els visitem”.
L’altre exemple concerneix la nostra pròpia ACAT. La FIACAT, com ja ho hem indicat, sempre intenta ajudar elaborant comunicats de suport a les víctimes d’abusos de poder per part dels governants o dels jutges, situació molt freqüent a l’Àfrica. Doncs bé, com tots sabem, a Espanya s’ha donat un cas flagrant de presó preventiva arbitrària i s’hi ha fet un judici polític a nou líders independentistes catalans. La FIACAT, com d’altres entitats de Drets Humans, es va mobilitzar per aquesta causa i va difondre tres comunicats en defensa dels presos. El primer, el 26 de febrer del 2018, demanant l’alliberament immediat dels, en aquell moment, quatre líders catalans en detenció preventiva en presons madrilenyes. El segon comunicat va ser difós l’11 de febrer del 2019, just abans de l’inici del procés dels nou dirigents catalans, i recordava a l’Estat espanyol que calia respectar, durant tot el procés, les dues lleis internacionals ratificades per España, com són el “Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics” i la “Convenció europea dels Drets de l’Home” ; això, evidentment, a més de complir amb el “Codi penal espanyol”. Subratllava també aquest comunicat que els nou processats havien de beneficiar d’un judici equitable impartit per un tribunal independent. El 21 d’octubre del 2019, la FIACAT declarà, just després del veredicte, que una severa condemna havia caigut sobre els nou independentistes i, a l’igual que d’altres observadors internacionals, també esmentava que durant el procés no s’havien respectat les garanties demanades per les lleis internacionals ratificades per Espanya. A més, el comunicat denunciava el fet que el Tribunal Supremo no va demostrar en cap moment que, per assolir llurs objectius, els encausats haguessin practicat, preconitzat o tolerat la violència i reafirmava que l’exercici pacífic dels Drets Humans no pot ser penalment sancionat en un Estat de dret fundat sobre la democràcia i el respecte dels Drets Humans.”
(En l’acte de lliurament del guardó també es van projectar cinc vídeos relatius a la lluita, portada a terme per algunes ACAT africanes, contra la pena de mort a l’Àfrica i contra la “detenció preventiva abusiva”)