Pregaria ACAT contra la pena de mort, 2024
Benvolgudes i benvolguts,
La Coalició Mundial Contra la Pena de Mort (World coalition against death penalty) és una aliança internacional d’ONG, col·legis d’advocats, governs locals i sindicats l’objectiu dels quals és enfortir la dimensió internacional de l’oposició política
Fundada el maig de 2002, a Montreuil, França, la Coalició Mundial és una associació de més de 180 organitzacions membres que advoquen per l’abolició de la pena capital a tot el món.
La Coalició Mundial ha declarat el 10 d’octubre com a Dia Mundial contra la Pena de Mort . La primera edició d’aquest esdeveniment anual es va celebrar el 2003. El 2007, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va declarar que també se celebraria un Dia Europeu contra la Pena de Mort cada 10 d’octubre, coincidint amb el Dia Mundial.
El Dia Mundial contra la Pena de Mort té com a objectiu unir les iniciatives locals en favor de l’abolició. Des del 2005, cada Dia Mundial se centra en un tema específic, seleccionat i definit per la Coalició Mundial. El Dia Mundial contra la Pena de Mort és un dia per advocar per l’abolició de la pena de mort i crear consciència sobre les condicions i circumstàncies que afecten els presos condemnats a mort. Enguany és el 22è Dia Mundial contra la Pena de Mort i el seu lema és La pena de mort no protegeix ningú.
En els primers 20 dies d’agost, una persona va ser executada cada sis hores a les presons iranianes. Les xifres d’execucions han anat augmentant cada any des del 2021: el 2023 es van executar almenys 834 persones i, fins al 26 d’agost de 2024, Iran Human Rights va registrar 395 execucions
Les execucions relacionades amb les drogues continuen sent la causa de més de la meitat de les execucions a l’Iran. Entre els executats hi ha representats dels grups marginats de la societat i les minories ètniques, en particular els kurds i els baluchis.
La República Islàmica utilitza la pena de mort com a eina de repressió política i les sentències de mort es dicten després de judicis injustos i sense els estàndards mínims del procés degut.
Després de presenciar mesos d’execucions setmanals en grup a Karaj i l’execució de diversos presos polítics el gener del 2024, un grup de valents presos polítics a la presó de Ghezelhesar a Karaj va organitzar una protesta que va ser violentament reprimida. El divers grup de presos polítics de diferents orígens i creences va iniciar així una vaga de fam setmanal el 30 de gener que es va conèixer com els “dimarts negres” i els “dimarts sense pena de mort“. Van escollir els dimarts perquè aquest és el dia en què els presos condemnats a mort solen ser traslladats a règim d’aïllament en preparació per a la forca a la presó de Ghezelhesar.
Diverses organitzacions, entre d’altres Iran Human Rights (IHRNGO), declaren llur solidaritat i suport al moviment “Dimarts sense pena de mort” a les presons iranianes. Demanen el cessament immediat de totes les execucions amb vista a abolir la pena de mort a l’Iran i insten la comunitat internacional a recolzar el creixent moviment abolicionista a l’Iran.
El 2007, la Coalició Mundial va prendre una de les decisions més importants de la seva jove història: donar suport a la Resolució de l’ Assemblea General de les Nacions Unides a favor d’ una moratòria de l’ ús de la pena de mort com a pas cap a l’ abolició universal. Una moratòria és una suspensió temporal de les execucions i, més rarament, de les condemnes a mort. […]
El 10 d’octubre de 2024 i 2025, el Dia Mundial estarà dedicat a desafiar la idea errònia que la pena de mort pot fer que les persones i les comunitats siguin més segures. La seguretat s’ entén comunment com l’ absència de perill o amenaça, però la seva interpretació varia considerablement. És un terme arrelat en el discurs polític i sovint utilitzat com una tàctica política per influir en l’opinió pública i justificar polítiques de seguretat. La determinació de qui es consideren amenaces i qui han de ser protegits sol estar influïda per la dinàmica de poder, la discriminació i la desigualtat. Quan s’apliquen a la justícia penal, els delictes contra la seguretat es defineixen en molts casos de manera àmplia i poden donar lloc a abusos. L’ús de l’argument de la seguretat, en el millor dels casos, polititza un procediment judicial que se suposa que és imparcial i just, i en el pitjor, proporciona un context per als abusos dels drets humans en nom de la protecció de l’Estat.
LA PENA DE MORT A LA PRÀCTICA
(Estadístiques d‘Amnistia Internacional )
- 112 Estats han abolit la pena de mort per a tots els delictes
- 9 estats han abolit la pena de mort per a delictes de dret comú
- 23 Estats són abolicionistes a la pràctica
- 55 estats són retencionistes
- Els 5 Estats que més van executar al món el 2023 són, en ordre: la Xina, l’Iran, l’Aràbia Saudita, Somàlia i els EUA.
- Se sap que almenys 27.687 persones estaven condemnades a mort a tot el món a finals del 2023, de les quals menys del 5% són dones (estadística sobre dones condemnades a mort del Centre Cornell sobre la Pena de Mort a tot el món).
