La FIACAT i l’ACAT RDC han presentat al mon un estudi de protesta pel fet de que la Republica Democràtica del Congo, ha suprimit la moratòria que hi havia al pais. Es a dir ara ja podràn tornar a executar a mort. Es un retrocès que cal denunciar, com ho han fet 56 entitats, entre elles la nostra ACAT. Penseu que les darreres execucion a mort van ser al 2003.
Podeu veure l’estudi en anglès aquí
Els últims deu anys el Santander ha finançat amb 2.442 milions de dòlars empreses que fabriquen armes que Israel fa servir a Gaza. També ho han fet el BBVA, amb 1.500 milions, o CaixaBank, amb 110 milions.
De moment, només podem oferir l’informe en castellà. Properament apareixerà en català, i en anglès.
A finals del 2023, hi havia 117,3 milions de persones desplaçades per la força a causa de persecucions, conflictes, violència, violacions als drets humans i altres esdeveniments que van alterar greument l’ordre públic. Amb base a les seves dades operatives, ACNUR estima que el desplaçament forçat ha continuat augmentant els primers quatre mesos del 2024; de fet, a finals d’abril del 2024 la xifra superava els 120 milions de persones.
LES PERSONES REFUGIADES A ESPANYA I EUROPA – XXI INFORME ANUAL
El XXI Informe Anual de CEAR analitza la situació de les persones refugiades al món, a la Unió Europea i, principalment, a Espanya, en un any en què es va assolir un nou rècord de 108,4 milions de persones desplaçades forçosament de casa seva. al món. En aquest informe analitzem la situació dels principals països d’origen de les persones refugiades, l’impacte del canvi climàtic i la degradació ambiental en els desplaçaments forçats, el Pacte sobre Migració d’Asil de la UE, l’oportunitat que representa la Presidència espanyola de la UE durant el 2023, la tragèdia de Melilla del 24 de juny que va provocar la pèrdua d’almenys 37 vides humanes, 77 desaparicions i 470 devolucions il·legals i sumàries, o la resposta del Govern a l’arribada de les persones desplaçades forçosament com a conseqüència de la invasió russa d’Ucraïna. A més, analitzem les dades d’asil a Espanya i les comparem amb les de la UE. I, finalment, un any més, CEAR recull les seves principals propostes adreçades a enfortir la protecció de les persones refugiades des d’un ferm compromís amb el dret d’asil i el respecte als drets humans.
El nombre més elevat de països implicats en conflictes des de la Segona Guerra Mundial
Actualment hi ha 56 conflictes, la majoria des de la Segona Guerra Mundial. S’han tornat més internacionals amb 92 països implicats en conflictes fora de les seves fronteres, la majoria des de la creació del GPI.
Londres, 11 de juny de 2024: Avui es presenta la 18a edició del Global Peace Index (GPI) del grup de reflexió internacional, l’Institut d’Economia i Pau (IEP), que revela que el món es troba en una cruïlla de camins. Sense un esforç concertat, hi ha el risc d’augmentar els grans conflictes.
Resultats clau
L’augment del nombre de conflictes menors augmenta la probabilitat de més conflictes importants en el futur. Per exemple, el 2019, Etiòpia, Ucraïna i Gaza es van identificar com a conflictes menors.
L’any passat es van registrar 162.000 morts relacionades amb el conflicte. Aquest va ser el segon nombre més alt dels últims 30 anys, ja que els conflictes a Ucraïna i Gaza van suposar gairebé tres quartes parts de les morts. Ucraïna va representar més de la meitat, registrant 83.000 morts pel conflicte, amb estimacions d’almenys 33.000 per a Palestina fins a l’abril de 2024. En els primers quatre mesos de 2024, les morts relacionades amb el conflicte a nivell mundial van ascendir a 47.000. Si es manté la mateixa taxa durant la resta d’aquest any, seria el nombre més alt de morts per conflictes des del genocidi de Ruanda, el 1994.
L’impacte econòmic global de la violència el 2023 va ser de 19,1 bilions de dòlars o 2.380 dòlars per persona. Es tracta d’un augment de 158.000 milions de dòlars, impulsat en gran mesura per un augment del 20% de les pèrdues del PIB per conflictes. La despesa en construcció i manteniment de la pau va ascendir a 49.600 milions de dòlars, que representa menys del 0,6% de la despesa militar total.
Islàndia segueix sent el país més pacífic, una posició que ocupa des del 2008, seguit d’Irlanda, Àustria, Nova Zelanda i Singapur, un nou participant entre els cinc primers. El Iemen ha substituït l’Afganistan com el país menys pacífic del món. El segueixen Sudan, Sudan del Sud, Afganistan i Ucraïna.
L’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica (MENA) segueix sent la regió menys pacífica. És la llar de quatre dels deu països menys pacífics del món i els dos menys pacífics, el Sudan i el Iemen. Malgrat això, els Emirats Àrabs Units van registrar la millora més gran de la pau a la regió: van augmentar 31 llocs fins al 53è el 2024.
Tot i que la majoria dels indicadors de pau van empitjorar durant els darrers 18 anys, hi va haver una millora en la taxa d’homicidis que va disminuir a 112 països, mentre que la percepció de la criminalitat va millorar en 96 països.
El Relator Especial de l’ONU sobre el dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífica va demanar fa un temps un informe de la situació en què es trobava aquest dret a Espanya, i una sèrie d’entitats l’han desenvolupat.
Adjuntem aquest informe, fet a peu de carrer, per a la vostra informació.
Autores: Serlinda Vigara y Thais Bonilla (Novact) y Cèlia Carbonell (Irídia)
“La despesa militar real espanyola per al 2023 serà de 27.617 milions, més del doble del que s’ha assignat al Ministeri de Defensa i per sobre del 2% del PIB que exigeix l’OTAN”
Segons l’anàlisi del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, la despesa militar real espanyola superarà així el 2% del PIB, fet que suposa complir amb el compromís de Sánchez amb l’OTAN.
De cada 10 euros que inverteixi l’Estat el 2023, 3 seran per a armaments.
Els 27.617 milions d’euros de despesa militar real representen més de 75 milions diaris i el 2,17% del PIB. Són les xifres que constata l’anàlisi realitzada per experts del Centre Delàs d’Estudis per la Pau per quantificar la despesa militar real espanyola per al 2023 dins del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat, anunciats dimarts 4 d’octubre passat per la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero.
Clica el botó per veure l’informe complet.
La Carta dels Drets Humans, patrimoni mundial de Cir el Gran
En el Dia Internacional dels Drets Humans, l’Observatori de Drets Humans a l’Iran publica el seu informe anual. La primera Carta de Drets Humans va ser escrita per Cir el Gran el 538 aC. També simbolitza la gran civilització de l’Iran. La Carta dels Drets Humans és una inclusió del servei del poble iranià a la pau, la justícia i una civilització global. En un moment en què els reis admiraven l’assassinat, el saqueig i la conquesta, Cir el Gran va fundar el seu imperi sobre la pau i la justícia.
En aquesta inscripció, parla de la llibertat de culte als déus i la llibertat de la humanitat, marcant els seus valors humanístics.
Malgrat el llegat, el poble iranià està governat actualment per un règim repressiu que els mata brutalment. Una confrontació molt desigual! Només aquesta resistència podrà restablir els drets humans fonamentals i els drets civils bàsics.
10 de desembre: Dia Internacional dels Drets Humans
El Dia Internacional dels Drets Humans, l’Iran Human Rights Monitor (IRAN HRM) examina la situació dels Drets Humans a l’Iran l’any 2022.
La informació facilitada en aquest informe reflecteix una petita part de la realitat a l’Iran.
La censura i la falta de transparència, així com l’absència d’organitzacions independents de drets humans al país, fan que sigui molt difícil accedir als detalls requerits.