Robert Badinter: El gran abolicionista de la pena de mort
Acabo de veure un vídeo d’aquest personatge i se m’ha posat la pell de gallina. Ja havia llegit abans els seus libres. Quina integritat! Quines idees més clares! Ell, amb la seva experiència, veia que la pena de mort no resolia res. Ell no era un abolicionista qualsevol. Ell sempre repetia que “el fet que l’administració mati per a explicar a la gent que no s’ha de matar” no era un axioma gens ètic.
Badinter, (Paris, 1924), que encara viu i que ara milita en favor de l’abolició universal, era llavors un gran advocat francès especialista en salvar condemnats a la pena capital. En va arribar a salvar cinc. Tots els que eren susceptibles de ser condemnats el reclamaven com a advocat defensor.
Tot va començar amb el procés Buffet i Bontemps. Ell fou l’advocat defensor d’aquest darrer, i quedà profundament marcat pel fet de no haver pogut salvar-lo de l’execució malgrat que en Bontemps no havia assassinat ningú, només havia servit de còmplice a Buffet. Badinter anava cada dia a la presó, abans del procés, a veure el seu client. I desprès de la sentència va escriure als pares d’en Bontemps i els va assegurar que el seu fill, que els estimava molt, no havia matat ningú. La sentencia havia glaçat el cor de Badinter.
Un temps més tard, el gener del 1976, s’esdevé a França el segrest d’un nen de 8 anys acompanyat d’una demanda de rescat, cosa que commou profundament la població. Era notícia preponderant a totes les cadenes de TV. Un tal Patrick Henry va dir per la TV que “aprovava la pena de mort en aquests casos. Ningú no té el dret d’atacar la vida d’un nen”.
Posteriorment, la policia va descobrir el cadàver del nen en un pis llogat per Patrick Henry. Llavors, els propis pares d’en Patrick van demanar públicament la pena de mort per al seu fill.
En un context tan dramàtic, en què advocats importants refusaven defensar-lo, va irrompre Badinter i un altre advocat que van començar a organitzar la defensa d’en Patrick. Van convocar eminents professors d’universitat i Premis Nobel, i també un capellà de presons per intentar convèncer el Jurat sobre la irracionalitat i la inhumanitat de la pena de mort. El jurat estava compost per 3 dones casades, sense professió, i 6 homes: un artesà, un obrer, un agricultor, un empleat, un comerciant i un director d´escola.
Després de les intervencions dels ”tècnics” convocats i del segon advocat, en Badinter va mirar fixament els membres del jurat i els va demanar, molt emocionat, que fossin conscients que la vida d´un home depenia només d’ells, donat que el president de la República ja havia refusat feia poc una mesura de gràcia a Christian Ranucci, un altre condemnat a la pena capital, malgrat els molts dubtes existents sobre la seva culpabilitat. En Badinter, entre altres coses, va argumentar que el mateix Patrick Henry, després de la sentència de Buffet i Bontemps, es trobava entre la multitud, davant del Palau de Justícia, cridant: “Mateu-los”. I la pegunta és: la seva execució el va dissuadir del seu terrible crim ulterior?
Quan a Patrick Henry li van donar la paraula final va declarar: “Em sap greu des del fons del cor. Des de feia temps volia demanar perdó als pares del nen que vaig assassinar. Jo els volia dir l’horror que sento pel que he fet perquè no ho puc reparar”. Després, finalitzant amb la veu trencada, va manifestar: “no puc més”.
El veredicte final va ser la reclusió criminal a perpetuïtat. Els abolicionistes havien guanyat. Els altres casos salvats per Badinter de la pena de mort van ser: els de Michel Bodin, Mohamed Yahiaoui, Michel Rousseau i Jean Portais.
El 1981, el nou president electe, François Mitterrand, va nomenar Badinter ministre de Justícia, amb un mandat preponderant: ABOLIR LA PENA DE MORT A FRANÇA.
El carisma de Robert Badinter va ser rellevant per abolir-la a l’Assemblea Nacional francesa, el 18 de setembre del mateix any, amb un resultat de 363 vots a favor i 117 en contra, si es té en compte que la vigília, el 17 de setembre, Le Figaro havia publicat una enquesta on el 62% de les persones interrogades es declaraven a favor de la pena capital i només el 33 % en contra.
Emili Chalaux i Ferrer
President de l’ACAT
9 de desembre de 2021