Carta a la Relatora
Carta a la Relatora de Nacions Unides sobre el dret de reunió
Aquest escrit, de la nostra ACAT, respon a la demanda de la Relatora sobre quina és la situació del Dret de reunió als diferents països. Ens ha arribat via FIACAT, que com sabeu té estatut consultiu davant de les Nacions Unides.
En els punts 1 i 2, veureu que l’Alta Justícia espanyola actua, al nostre entendre, com un ariet de l’Estat espanyol, torpedinant el dret de reunió, ja que les seves decisions no fan altra cosa que fer agafar por a qualsevol reunió o manifestació, però en el punt 2, encara és més greu perquè les impedeix de soca-arrel.
En el punt 3, una manifestació justa i pacífica, es converteix en una multa desproporcionada que persegueix el mateix objectiu: desencoratjar el dret a manifestació.
Després de la imatge de l’escrit veureu una traducció del text
A continuació, traduïm el text de l’escrit:
Permeteu-me, Senyora Relatora Especial de les Nacions Unides sobre els drets de la llibertat de reunió pacífica i d’associació, que us parli dels fets que tenen lloc a Espanya en els últims temps, i que constitueixen un atac contra la llibertat de manifestació pacífica.
Li respondré amb els relats de fets concrets, que, no obstant això, respondran a la majoria dels punts del vostre qüestionari. Constatareu Senyora, que l’Estat espanyol reprimeix el dret de reunió amb l’ajuda de l’ariet de la Alta Judicatura.
Aquí teniu 3 exemples representatius:
1) TSUNAMI DEMOCRÀTIC (TD)
Va ser una multitudinària manifestació pacífica a l’aeroport de Barcelona, convocada per part de la Societat Civil Catalana, el 14-10-2019, com a resposta ciutadana a la sentència del 14 d’octubre de 2019 del Tribunal Suprem que va incloure dures sentències contra 9 líders independentistes catalans, polítics i socials. Diverses organitzacions internacionals de drets humans, entre elles la
FIACAT, (veure declaració adjunta) van condemnar la sentència considerada massa greu, sobretot perquè els líders condemnats mai van practicar, defensar o tolerar la violència.
Aquest TD, una manifestació pacífica considerada com “desobediència civil no violenta” va ser represa per el magistrat García Castellón de l’Audiència Nacional, que vol perseguir els seus líders a través de la Llei Antiterrorista, en absència total d’armes i de violència. Tenim en aquests moments, per aquests fets, 7 exiliats a Suïssa, entre els quals els 12 acusats.
Aquest panorama forma part de la Llei d’Amnistia, que finalment va ser votada el 30 de maig pel Congrés dels Diputats, i alguns jutges de la l’Alta Judicatura espanyola, com García Castellón, volen impedir el seu desenvolupament a qualsevol preu, seguint les ordres de la dreta i l’extrema dreta espanyoles.
2) LA REPRESSIÓ ALS ISLAMISTES
Aquí tenim un aspecte particular de l’Alta Judicatura espanyola que s’afegeix al de les seves intervencions en la Llei d’Amnistia, actualment aprovada per l’Assemblea Nacional Espanyola. Per casualitat, vaig descobrir un llibre titulat: “Acusados de terrorismo yihadista en prisión preventiva: una historia de automatismo, exceso y disfunción”, a càrrec de José Núñez Fernández, editorial:
Dykinson S.L. ISBN: 978-84-1170-252-2.
L’autor és catedràtic de Dret Penal a la UNED (Universitat Nacional d’Educació Superior a Distància). El títol d’aquest llibre és molt explícit i revela el seu contingut. L’autor, jurista, ha pogut accedir a les sentències de dos tribunals superiors espanyols: l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, pronunciades durant un període de 22 anys, entre l’1 de gener 2001 i 31 de desembre de 2022, amb les quals va poder estudiar 155 diligències judicials. Resulta que només dues de les 155 contenien elements de naturalesa violenta. Les 153 restants no contenien cap evidència de violència. Aquets 153 procediments judicials, en els quals s’acusa a 432 persones, han donat lloc a penes de presó preventiva arbitrària i, en alguns casos els detinguts s’enfronten a més de 3 anys de presó i a un règim d’aïllament de més de 20 hores al dia.
Es tracta, en efecte, d’un abús de presó arbitrària, del qual els islamistes són l’objectiu, i és possible gràcies a l’existència a Espanya de lleis extremament sotmeses a interpretacions arbitràries i poc concretes, a partir de les quals els jutges poden expressar les seves ideologies.
ACAT Espanya-Catalunya també està en contacte amb un d’aquests presos, Luis-José Galán, condemnat a vuit anys d’aïllament a la presó de Múrcia-2. Segons un advocat especialitzat en aquesta àrea, aquest sistema permet als jutges tancar els islamistes i evitar així qualsevol eventual proselitisme donat que l’accés a l’ordinador els hi està prohibit. Una manera fàcil de privar-los del seu dret de reunió.
3) PROTESTA A CANÀRIES
El 19 de juliol de 2021, un grup d’activistes canaris va organitzar un acte de protesta pacífica i no violenta davant la seu de FRONTEX a Las Palmas de Gran Canària amb l’objectiu de denunciar les polítiques de control fronterer que han causat milers d’assassinats a la frontera i fent així que la ruta de les illes Canàries sigui la més mortífera del món.
Durant aquest acte de protesta hi va haver una lectura d’un comunicat defensant l’abolició d’aquesta agència armada fronterera i costanera. Com a mostra de protesta, els organitzadors van tirar fems sobre una catifa, després es van treure i tot va quedar net. L’acte només va durar uns vint minuts.
Després d’aquest acte de protesta, l’administració espanyola va concloure el 13 de gener 2024, amb una multa de 6.100 euros. Òbviament, els organitzadors ho consideren una multa desproporcionada i destinada a negar o desincentivar el dret de reunió i manifestació.
Emili Chalaux, president d’ACAT España-Catalunya
Barcelona, 3 de juny de 2024