2022. PRESENTACIÓ DEL NOU PROGRAMA DE LA FIACAT PELS DEFENSORS DELS DRETS HUMANS
A totes les ACAT,
Benvolguts ACATs,
L’Oficina Internacional i el Secretariat de la FIACAT tenen el plaer d’anunciar el llançament d’un nou programa titulat “Iniciativa per als defensors dels drets humans a tot el món” del qual la FIACAT és soci.
Aquest programa és fruit del treball de sensibilització sobre la pressió sobre els poders públics francesos per part d’organitzacions de drets humans franceses unides dins de la Plataforma de Drets Humans (PDH) de la qual la FIACAT és membre.
Coneguda des de fa anys, l’observació que més enllà de l’extradició de persones amenaçades, la protecció dels defensors dels drets humans ha de passar per una major prevenció, finalment ha trobat ressò. Amb el suport actiu del Ministeri francès d’Afers Exteriors i d’Europa (MEAE) i l’Agència Francesa de Desenvolupament (AFD), el PDH actuarà perquè la societat civil francesa i els poders públics contribueixin més a la protecció dels defensors dels drets humans en 9 països ( Burkina Faso, Cambodja, Costa d’Ivori, Burundi, República del Congo, Líban, Madagascar, Mèxic i Togo). Les organitzacions membres de la PDH van seleccionar aquests països segons diversos criteris: presència d’organitzacions membres/col·laboradores, importància del diàleg amb les autoritats franceses (diplomàtiques i tècniques) presents in situ.
La FIACAT desenvoluparà activitats en dos dels àmbits d’actuació previstos en aquest programa: 1. D’aquests 9 països, s’ha disenyat un cercle restringit de 3 països prioritaris (Burkina Faso, Madagascar i Togo) i la FIACAT intervindrà en aquests dos últims per animar les autoritats nacionals i els seus homòlegs francesos a fer més per la protecció de les persones. defensors dels drets d’aquests països. Aquesta acció implicarà diferents activitats: Formació en drets, documentació de casos i incidència nacional per als defensors locals dels drets humans; Accions d’incidència nacional (missions nacionals realitzades per les ACAT i missions internacionals realitzades al costat de la FIACAT); Accions d’incidència internacional (Comissió Africana de Drets Humans i dels Pobles, Nacions Unides, Unió Europea) realitzades al costat de les ACAT dels països destinataris. Cal destacar que la FIACAT actuarà conjuntament amb altres organitzacions col·laboradores del programa. Així, intervindrà al costat de Tournons la Page a Togo i l’Associació Francòfona de Comissions Nacionals de Drets Humans (AFCNDH) a Madagascar i Togo. 2. Per contribuir a enfortir les xarxes de defensors dels drets humans presents en aquests 9 països per tal de fer-les més sostenibles i inclusives, la FIACAT coordinarà un estudi sobre protecció col·lectiva (per a l’explicació d’aquest concepte) en alguns d’aquests països. Aquest estudi, que anirà a càrrec dels estudiants de màster de l’escola Sciences Po Bordeus, podria constituir així un recurs per a les xarxes de defensors dels drets humans actives en aquests mateixos països i fins i tot fora. Finalment, aquest programa beneficiarà més ACAT que les ubicades als dos països on opera la FIACAT. De fet, les ACAT ubicades a 5 dels altres països coberts pel programa (Burkina Faso, Burundi, Costa d’Ivori i República del Congo) es podran beneficiar de la formació en seguretat digital impartida per altres organitzacions associades del programa. De la mateixa manera, el programa també pretén sensibilitzar les autoritats franceses (diplomàtiques i tècniques) presents en aquests països per tal de crear marcs de diàleg més sostenibles en els quals puguin participar les ACAT dels països interessats. De manera més general, la FIACAT inverteix així en una nova vessant de la defensa dels drets humans, que l’afecta especialment per les demandes i amenaces que han patit en els darrers anys determinades ACAT. També podrà actuar de manera més eficaç a nivell regional i internacional per a una millor protecció dels defensors dels drets humans. Feu-nos saber si teniu cap pregunta sobre aquest programa. Sincerament,
2019. CAMPANYA D’ACOLLIDA DE REFUGIATS
L’ACAT va enviar 422 signatures al president Sánchez el 12 de març del 2019 per demanar-li una millora en la política d’acollida dels refugiats
CARTA ENVIADA AL PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL, SR. PEDRO SANCHEZ
2014. RESUM DE LA PONENCIA PRESENTADA PER L’ACAT, AL FORUM CATALÀ DE TEOLOGIA I ALLIBERAMENT
TITOL: GUERRA CIVIL I DICTADURA POSTERIOR. ELS BISBES ESPANYOLS HAN DE DEMANAR PERDÓ?
Ponència presentada al FÒRUM CATALÀ DE TEOLOGIA I ALLIBERAMENT, per Emili Chalaux i Ferrer, en representació d’ACAT
En aquest taller vam repassar primer les connotacions històriques, inspirant-nos molt en el llibre “L’holocaust espanyol” de l´historiador britànic Paul Preston. Aquestes són algunes de les dades que vàrem destacar.
El nombre de persones assassinades pels franquistes fou de 127.321 i les assassinades pels republicans 50.872, xifres referides només al període 1936- 1939. Això dona un coeficient de morts superiors provocades pels sublevats de 2,5.
Poques setmanes després de la proclamació de la República (juny del 1931), els ideòlegs de la dreta ja proclamaven l´ús de les armes i legitimaven l’ús de la violència per fer fora la República. Un llenguatge farcit d´odi aflorava entre les forces dretanes per preparar una guerra d´extermini contra el poder republicà.
Els generals sublevats (Franco, Mola, Queipo de Llano…) pronuncien unes frases d´odi i violència contra els republicans que conduïen a assassinar-los a tots. Res de pactes i destruir totalment el bàndol republicà era la consigna encara que s´haguessin de carregar a una bona part d´espanyols.
Aquest tipus de llenguatge no va ser emprat pels líders republicans tot i que no varen poder impedir els assassinats portats a terme pels anarquistes i la FAI en el lamentable episodi de les txeques.
Vam parlar del llibre d’Antonio Bahamonde de títol “1 año con Queipo” que descriu les matances de republicans efectuades per la tropa de Queipo de Llano a Andalusía, i que ell, cap de propaganda del general, no va poder suportar i es va exiliar.
Vam citar el llibre de Gumersindo de Estella, frare caputxí, que explica les 300 execucions que va presenciar a la presó de Zaragoza entre els anys 1936 i 1939.
Es va mencionar també el llibre de Mª Antonia Iglesias, de títol “ Maestros de la Republica: los otros santos, los otros mártires”, on explica que molts mestres van ser afusellats pel fet de ser mestres.
La ignominiosa “proesa” del general Yagüe també va sortir en el debat donat que va assassinar en dues hores, 4000 persones introduïdes a la plaça de toros de Badajoz. Se l’anomena el “carnicero de Badajoz”. També es va citar la fossa comuna del cementiri de València, on hi ha físicament 24.000 persones que hi varen ser enterrades entre l’abril de 1939 i el desembre de 1945.
Després d´aquest repàs històric vàrem explicar la campanya de tres cartes que l ´ACAT va adreçar als 135 bisbes espanyols en que els pregàvem que demanessin perdó per haver legitimat un règim pervers que instigava a matar. Els Bisbes espanyols (amb l´excepció de Vidal i Barraquer), signant la Carta Colectiva de l´Episcopat Espanyol l´1 de juliol de 1937, van recolzar les accions violentes del general Franco.
Les principals raons del nostre argumentari eren:
El Primat Ortodox de Romania va demanar perdó el 1995 a la Catedral de Bucarest pels pecats d´omissió de molts clergues davant dels assassinats ordenats pel règim comunista de Ceaucescu.
A França 16 bisbes van demanar solemnement perdó a Drancy el 1997, pel silenci col·lectiu dels bisbes francesos del règim de Pétain respecte a les persecució i transport de jueus cap a camps de concentració.
A l´Argentina, el 2000, en clausurar el Congrés Eucarístic de Córdoba, els bisbes (i també l´arquebisbe Bergoglio) van demanar perdó pels “silencis responsables” dels seus predecessors davant de crims realitzats en període de dictadures militars.
Vàrem repartir les tres cartes de l’ACAT citades anteriorment als 22 participants al taller.
El debat va durar 40 min i va ser molt participatiu.
Emili Chalaux i Ferrer (ACAT)
2008. CAMPANYA ALS BISBES ESPANYOLS
Campanya de tres cartes que l´ACAT va adreçar, el desembre de 2008, als 135 bisbes espanyols en que els pregàvem que demanessin perdó per haver legitimat un règim pervers que instigava a matar. Els Bisbes espanyols (amb l´excepció de Vidal i Barraquer) signant la Carta Colectiva de l´Episcopat Espanyol l´1 de juliol de 1937, van recolzar les accions violentes del general Franco. A la conferència presentada per l’ACAT, el 25 de gener de 2014, al Forum Català de Teologia i Alliberament, es va esmentar el resultat d’aquesta campanya, totalment decebedor (adjuntem un resum d’aquesta intervenció)
Les principals raons del nostre argumentari eren:
El Primat Ortodox de Romania va demanar perdó el 1995 a la Catedral de Bucarest pels pecats d´omissió de molts clergues davant dels assassinats ordenats pel règim comunista de Ceaucescu.
A França 16 bisbes van demanar solemnement perdó a Drancy el 1997, pel silenci col·lectiu dels bisbes francesos del règim de Pétain respecte a les persecució i transport de jueus cap a camps de concentració.
A l´Argentina, el 2000, en clausurar el Congrés Eucarístic de Córdoba, els bisbes (i també l´arquebisbe Bergoglio) van demanar perdó pels “silencis responsables” dels seus predecessors davant de crims realitzats en període de dictadures militars
Publiquem també la primera carta que vam enviar al President de la Conferencia Episcopal Española, Mn. Rouco Varela
CARTA ENVIADA A MONSEÑOR ROUCO VARELA: