Menu
Llibre:
Aquesta història comença així: «Soc a Europa, però jo no volia venir a Europa». Ibrahima Balde va néixer a Guinea, però va haver de marxar de casa seva per anar a buscar el seu germà petit. El seu germanet. Ell no anava perseguint cap somni. Ho va deixar tot enrere per trobar la persona que més estimava. Una mirada ingènua, castigada, arravatadament poètica i, en definitiva, única. La de qui ho ha patit tot i, això no obstant, té el poder de convertir-ho en alguna cosa útil. En alguna cosa bella.
Teatre:
BROS és un espectacle protagonitzat per un grup d’éssers anònims on l’acció immediata és el motor de la trama. El mestre del risc Romeo Castellucci escenifica una comissaria de policia on sorgeixen temes sobre la llei, la responsabilitat individual i la col·lectiva, fugint de qualsevol tipus de preparació. Els protagonistes, vestits amb uniforme policial, reben en tot moment ordres mitjançant uns auriculars per encarnar una història irrepetible de comèdia i violència. Espectacle al Festival Temporada Alta, potser vindrà a Barcelona.
Llibre:
El secret del meu turbant explica la història real de Nadia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. En sortir de l’hospital dos anys més tard, el règim talibà s’havia instaurat a l’Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i, durant deu anys, es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern havia prohibit que les dones treballessin fora de la llar.
Premi Prudenci Bertrana 2010
Cinema:
Tardor 2015. Dos socorristes, Òscar (Eduard Fernández) i Gerard (Dani Rovira) viatgen a Lesbos (Grècia) impactats per la fotografia d’un nen ofegat a les aigües del Mediterráneo. Quan arriben descobreixen una realitat estremidora: milers de persones arrisquen la seva vida cada dia creuant el mar en precàries embarcacions, fugint de conflictes armats. Precandidata als Oscar d’enguany.
Llibre:
Narrat amb els versos de la cançó homònima de Txarango, i amb les meravelloses il· lustracions de Gemma Capdevila, Obriu les portes ens convida a reflexionar sobre la gran odissea dels nostres dies: la de les persones que han de fugir de casa seva a causa de la fam i la guerra.
Un llibre il· lustrat farcit d’imatges d’una gran càrrega poètica que ens ajuden a espantar els fantasmes de l’odi i sembrar, amb el diàleg entre diferents generacions, les llavors de la tolerància, el respecte i la diversitat.
Llibre:
Un emotiu homenatge a totes les persones que han d’abandonar casa seva involuntàriament, i una reflexió sobre la condició humana adreçada a petits i grans.
Cinema:
Febrer, 1939. Col·lapsat per l’onada de republicans que fugen de la dictadura de Franco, el govern francès decideix confinar els espanyols en camps de concentració. En un d’aquests camps, dos homes separats per un filferro de punxes, estableixen una amistat. Un d’ells és en Josep Bartolí un dibuixant que lluita contra el règim de Franco. Recomanable 100%, i està disponible a Filmin.
“convergeixen, molt profundament l’art i la política (…) un conjunt d’enorme sensibilitat i amb un activisme present (…) L’estil, per tant, és més conceptual que material”.
Xavier Ocaña. Diari El País
Cinema:
El 1969 es va celebrar un dels judicis més populars de la historia dels Estats Units, en el que set persones detingudes durant una manifestació contra la guerra del Vietnam van ser jutjades després d’acusar-les de conspirar contra la seguretat nacional. La seva detenció es produí a conseqüència d’uns aldarull contra la policia i el judici, impulsat pel nou fiscal general, va ser clarament polític, provocant una sèrie de conflictes socials -manifestacions, moviments ciutadans, impuls dels drets civils- que passarien a la història en una època de grans canvis als Estats Units. Interessant. Es pot veure a Netflix.
“Per a amants de drames judicials intensos que ressonen en el nostre present. (…) El millor: Els diàlegs ‘sorkinians’ i el que Sacha Baron Cohen aconsegueix fer amb ells.”
Mireia Mullor: Fotogramas