La tortura és la major vulneració de l’estat de dret
L’Audiència Nacional ha absolt Iratxe Sorzabal, dirigent d’ETA, de diversos atemptats que se li imputaven, ja que ha reconegut que la confessió es va obtenir mitjançant tortures. Sorzabal va ser sotmesa per la Guàrdia Civil a descàrregues elèctriques, cops, amenaces, simulacres d’asfíxia i humiliacions. El terrorisme és una horrible xacra i un gravíssim atemptat contra els drets humans, però l’Estat no el pot combatre utilitzant mètodes cruels, inhumans o degradants, prohibits expressament per la Constitució Espanyola.
L’Estat ha de respectar escrupolosament la llei, ja que la seva legitimitat procedeix del compliment estricte d’aquest principi. Entenc la frustració i la ràbia de la Guàrdia Civil, que va patir enormement amb el terrorisme d’ETA (429 assassinats una mica més de quatre dècades), però aquests sentiments no justifiquen l’ús de la tortura. Acceptar aquestes conductes significaria aprovar els 30.000 assassinats comesos per la Junta Militar argentina entre el 1976 i el 1983. A Argentina, el terrorisme de l’extrema esquerra es va cobrar mil vides en deu anys. És una dada terrible, però la injustícia es combat mitjançant la llei i no amb noves ignomínies.
La ultradreta tendeix a infiltrar-se a l’exèrcit i les forces de seguretat de l’Estat de tots els països. A Alemanya, han dissolt unitats d’elit després de descobrir que hi havia connexions amb grups neonazis. Els governs han d’estar atents i evitar aquesta maniobra. De la mateixa manera, l’esquerra ha de trencar definitivament amb la seva visió romàntica de la lluita armada. Als 70, un sector de l’esquerra espanyola no ocultava la seva simpatia cap a ETA i el 2008, amb l’aparició de la nova esquerra, es va tornar a flirtejar amb la violència revolucionària de l’independentisme basc.
La sentència de l’Audiència Nacional és una bona notícia. No sento cap simpatia per Iratxe Sorzabal, dirigent d’una banda assassina, però com Chema Herzog, diputat del PP, considero que la tortura constitueix una aberració. A l’entrevista que li va fer Jordi Évole a Salvados, Herzog va assenyalar que la tortura era un mètode generalitzat en la lluita contra ETA i va apuntar: “el que ho ha fet, no té ni nom, encara que militi a les Forces de Seguretat de l’Estat. Jo no podria posar-li una pistola al cap a un detingut o fer-li la banyera. Abans deixaria la Guardia Civil o la policia”.
Sorzabal és un exemple d’indignitat. Els guàrdies civils que la van torturar no mereixen cap altre judici. En canvi, Chema Herzog aporta aquesta dignitat que ens ajuda a conservar la confiança en l’ésser humà. Jo no he votat mai a la dreta, però desitjaria que hi hagués més polítics com ell.
Rafael Narbona
Escritor y profesor de filosofía.
