Acta provisional de l’Assemblea XXXVIII de l’ACAT
S’ha celebrat la XXXVIII Assemblea General Ordinària de l’ACAT, el dissabte 29 de març del 2025, al Monestir de Sant Pere de les Puel·les.
El President, Emili Chalaux, ha donat la benvinguda i s’han repartit uns fulletons amb l’ordre del dia, memòria, l’estat de comptes i les crides. L’Oriol Llobet, tresorer, ha fet el recompte de vots, que, en un total de 32 corresponen a 17 persones presents en l’assemblea i 15 vots delegats. Hi ha quòrum. Hem fet la pregària inicial. S’adjunta el full corresponent.
S’ha llegit l’acta de l’Assemblea anterior, que s’ha aprovat per unanimitat.
El president ha fet la lectura de la Memòria, que podeu llegir a:
https://acat.pangea.org/wp-content/uploads/2025/04/MEMORIA-2024.pdf
La Memòria s’ha aprovat per unanimitat.
L’Ignasi Llorens ha fet l’exposició exhaustiva i molt interessant dels butlletins i de plana web. Es recorda l’adreça de la plana web de l’ACAT: https://acat.pangea.org/
Després d’un descans, que hem aprofitat per saludar-nos i refer forces amb un refrigeri, hem reprès l’assemblea.
El tresorer ha fet una exposició molt completa de l’estat de comptes de l’ACAT. S’ha aprova per unanimitat, així com el pressupost i la quota anual, que continua igual.
La Pilar Lladó i la Montserrat Fenosa han informat de les Crides institucionals i les Crides urgents. S’adjunta el full corresponent.
La Montserrat ha explicat les pregàries efectuades des de la darrera Assemblea i el ressò de les necessitats de l’ACAT, que la Pepa i l’Ignasi van llegir a la darrera assemblea.
Després de dinar 16 persones a l’hostatgeria, de 16 a 18h ha continuat l’assemblea, amb la conferència de la psicòloga Alícia Vallès sobre “El Bullying”, amb el títol “Una tortura pels infants i els joves?”, que ha estat seguida per un diàleg interessant. Podeu veure un resum en l’article següent.
Donem gràcies a Déu per la feina feta i pels projectes de futur.
Montserrat Martínez i Deschamps
Secretària d’ACAT
Resum de la xerrada sobre el Bullying
A la tarda del 29 de març de 2025, a partir de les 16h, ha tingut lloc la conferència de la psicòloga clínica Alícia Vallès que treballa amb infants, adolescents i joves, sobre el Bullying, amb el títol: “Una tortura per a infants i joves?” .
N’ha fet la presentació Montse Fenosa, qui va establir contacte amb ella.
Després d’un sincer agraïment per poder exposar la seva experiència en aquest tema tan dur, ha passat a fer una descripció del terme i del fenomen, que sempre ha existit, però no amb la virulència actual, tot i que no hem de crear alarmisme.
Una de les característiques del Bullying és que la víctima no se’n pot sortir sol/-a, queda atrapada i indefensa. “Bullying” es podria traduir per “assetjament”; de fet, el significat seria “matón”.
En realitat és una agressió, en què s’escull una víctima, a la que s’ataca intencionadament i sistemàticament, de manera silenciosa i clandestina i que no es pot visibilitzar per part dels adults
Podem distingir-ne 3 elements que el configuren:
- a) víctima;
- b) agressor/-s;
- c) observadors.
- Hi ha un tòpic: no cal que sigui una persona feble, però sí que és escollit per ser diferent: discapacitat, raça, per ser bon estudiant (produeixen enveja en d’altres)… Normalment hi ha un sentiment de culpa i de por per ser agredit, per part de la víctima.
- Sol dir-se que els “agressors” poden haver crescut en un ambient familiar on es fa servir la violència o agressivitat com a manera de relació o resolució de problemes; o massa permissives i sobreprotectores, amb dificultats per a posar límits. D’altres poden ser nois/es amb problemes o trastorns mentals. Tanmateix, desgraciadament, també n’hi ha que gaudeixen amb aquestes conductes per la sola satisfacció de fer mal. La maldat també existeix. Se senten poderosos en actuar així; les famílies sovint els donen suport, els excusen o fins i tot, promocionen aquestes conductes. Els agressors i els còmplices actuen físicament (cops, robatoris…), i psicològicament (intimidació, ignorància, marginació, rumors i falsos testimonis…). Actualment la tecnologia augmenta la possibilitat de fer bullying i de que pugui passar desapercebut pels adults (codis, imatges i llenguatges que només es coneixen entre adolescents i poden ser variables).
- Els observadors acostumen a ser còmplices, donat que, o no fan res per defensar o auxiliar la víctima, o recolzen la conducta de l’agressor o, mantenint el silenci, permetent que perduri. L’agressor necessita públic, sentir-se temut o admirat. Els observadors solen actuar així o per por, per inseguretat, per també burlar-se’n , per fer com els
– Com es pot detectar, quines senyals pot haver de que sigui la víctima?
Canvis de temperament, insomni, no voler anar a l’escola, trastorns alimentaris. Aïllament, manca de relacions socials
– Com podem actuar?
Des de petits, crear clima de confiança, de diàleg; donar peu a que puguin parlar; donar-li molt amor, confiança, ell/a no en té la culpa; no prendre´s la justícia per la mà; l’adult ha d’acompanyar i acollir. Portar-lo a ambients sans.
No només hem d’ajudar la víctima, sovint també a l’agressor; els nostres nens poden ser víctimes, agressors o testimonis (observadors) .
Ha de quedar clar què esperem d’ells, quines normes de convivència son universals i innegociables (respecte) i quines les conseqüències, que haurem d’aplicar amb coherència i proporcionalitat.
Important confiar en el psicòleg i fer les passes que calguin al centre acadèmic; primer seguint la jerarquia escolar i, si ningú reacciona o fa cas, no quedarà més remei que acudir a la policia per saber si els fets son denunciables i fer-ho, si s’escau.
Sol haver a la societat i a l’àmbit escolar i de la infància i adolescència, la creença o tòpic de que dir el que passa i qui ho realitza és “xivar-se”. Cal aclarir aquesta confusió: Dir, denunciar (etimològicament del llatí, relacionat amb “enunciar”) no és “xivar-se”. És explicar el que un altre que sí és i ha de ser responsable dels seus actes , està fent com a delicte o mala conducta que causa un dany a un altre. L’únic responsable és qui ho fa, no els altres, i menys la víctima.
És Important col·laborar amb les famílies i el centre escolar.
Les escoles tenen un Protocol per a la Detecció i tractament del Bullying del 2003; s’ha d’informar als professors i fer-lo servir.
– Paraules clau: És un tema personal, familiar i social.
*Respecte
*Formació ( als infants i joves: avui hi ha anti-valors); a les famílies (escola de pares); als professors (cursets psicològics; cal insistir en la tolerància zero amb la violència); als polítics (lleis i fer-les respectar…).
La conclusió de la xerrada és que el bullying és una veritable tortura pels infants i joves, per les famílies i pels professors. I que els adults hem d’ajudar els infants i joves a conviure, amb uns valors.
Ha seguit un agraïment a l’Alícia i un diàleg interessant.
Montserrat Martínez i Deschamps
Secretària d’ACAT
