L’activista sioux-chippewa Leonard Peltier és alliberat després de quaranta-vuit anys empresonat
El 20 de gener, als darrers dies del mandat, Joe Biden va anunciar que li commutava la condemna
L’activista sioux-chippewa Leonard Peltier ha estat alliberat avui després de quaranta-vuit anys empresonat. Referent del moviment indi, de defensa del dret de la terra i del respecte a la cultura i història d’aquests pobles, i membre del Moviment Indígena Americà, estava empresonat d’ençà del 1976, acusat d’haver assassinat dos agents de l’FBI, fet que sempre ha negat. Era fins avui el pres polític amb més anys passats en presó als Estats Units.
El 20 de gener, als darrers moments del seu mandat, el president Joe Biden va anunciar que li commutava la condemna. Amb aquesta mesura, Leonard, de vuitanta anys, podrà complir la resta de la condemna en confinament domiciliari a Dakota del Nord, on és ciutadà de la Turtle Mountain Band dels Chippewa.
Leonard Peltier va néixer el 12 de setembre de 1944 a Grand Forks, Dakota del Nord, en una família de les nacions Anishinaabe i Lakota. La seva infància va estar marcada per les tradicions natives i la difícil realitat en que vivien els pobles indígenes als Estats Units.
Durant la seva joventut, Peltier va començar a involucrar-se en l’activisme pels drets dels nadius americans. Als anys 60 i principis dels 70, es va unir al Moviment Indi Americà (AIM), una organització que lluitava per la defensa dels drets civils dels pobles indígenes i contra la discriminació sistemàtica que patien.
Un dels moments més significatius de la seva activitat militant va ser la participació en l’ocupació d’Alcatraz (1969-1971), una acció de protesta que va tenir gran ressò mediàtic i va servir per visibilitzar les reivindicacions dels pobles nadius. També va participar en la “Trail of Broken Treaties” (El Camí dels Tractats Trencats) de 1972, una marxa fins a Washington D.C. per protestar contra la violació dels tractats històrics entre el govern dels Estats Units i les nacions natives.
Durant els primers anys de la dècada dels 70, Peltier va ser molt actiu a la Reserva de Pine Ridge, Dakota del Sud, on hi havia una situació de gran tensió. La reserva estava dividida entre els membres tradicionals de la tribu i aquells que donaven suport al president tribal Dick Wilson, qui era acusat de corrupció i d’utilitzar tàctiques violentes contra els seus opositors. En aquest context, l’AIM va ser cridat per membres de la comunitat tradicional per ajudar a protegir-los.
Va ser en aquesta reserva on, el 26 de juny de 1975, es va produir el tiroteig que va resultar en la mort de dos agents de l’FBI, fet que portaria al seu posterior empresonament durant gairebé cinc dècades. Fins aquell moment, Peltier havia estat reconegut com un activista compromès amb la defensa pacífica dels drets dels pobles indígenes i la preservació de les seves tradicions culturals.
El cas ha originat durant aquestes dècades grans mobilitzacions de suport a tot el món. El 1986 li fou atorgat el premi internacional de l’Associació Pro Drets Humans (APDH). El film Incident at Oglala produït per Robert Redford, tracta sobre el seu cas.
Font: VilaWeb. 19.02.2025
