
L'ACAT (Acció dels Cristians per l'Abolició de
la Tortura) és una associació ecumènica que
reuneix cristians de totes les confessions, per lluitar per l'abolició
de la tortura i la pena capital. Els cristians ens comprometem a
lluitar per un món sense tortura, perquè aquest flagell és
incomptabible amb la dignitat humana.
És en l'evangeli on trobem la nostra força per l'acció.
La fe en el Crist mort i ressuscitat ens
dóna la força d'esperar i d'actuar per l'abolició de la
tortura.
El 1974, dues dones protestants, Hélène Engel i Edith du Tertre, trasbalsades pels relats de la tortura durant la guerra del Vietnam, decideixen de sensibilitzar les Esglésies cristianes davant l'escàndol de la tortura. Indignades pel silenci dels cristians, constitueixen un grup ecumènic a fi d'alertar totes les Esglésies.
El seu projecte troba una acollida favorable: Ja era hora que s'hi posessin els cristians!, es deia des d'Amnistia Internacional. També el Consell Ecumènic de les Esglésies i altres organitzacions, a França, havien començat a amoïnar-se per l'augment de la tortura en molts països; llavors es parlava d'una epidèmia de la tortura.
El 16 de juny de 1974, quarantena de personeses van reunir a Versalles i van fundar l'ACAT.
Legalment l'ACAT és una institució i, sobretot, és un moviment de protesta i denúncia contra el poder torturador.
L'ACAT fa una crida a les persones que sentin seva aquesta causa, per treballar juntes en una feina agosarada, comprometent-se, dia a dia, en l'intent de posar terme a l'escàndol de la tortura.
L'ACAT neix a l'Estat espanyol el 1987 i és una institució reconeguda legalment.